Vint nanorelats sobre MALA SANG. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Cine "gore" o "de sang i fetge"?
En comptes d’utilitzar l’anglicisme "gore", per què aquest subgènere del cine de terror no s’anomena "de sang i fetge"?

Clopidogrel 75 mg.
Aquells dies freds de febrer no parava d’embrutar mocadors: prenent anticoagulants, si em sonava fort em sortia sang del nas.

Duel a primera sang.

Duel "a primera sang" era el que finalitzava quan un dels duelistes resultava ferit, encara que la ferida fos lleu.

Elisabet Bathory (1560 - 1614).

Aquesta aristròcrata hongaresa es banyava en sang de donzelles —n’arribà a matar més de sis-centes cinquanta— per mantenir-se jove.

Els Segadors.

Amb el Corpus de Sang s’inicià la Guerra dels Segadors (1650–1652), de la què Catalunya sortí amb importants pèrdues territorials.

Empresari xucla-sang.

Quan finalment van trobar una feina en condicions, denunciaren que els havien estat xuclant la sang com a falsos autònoms.

Esclata-sang.

Sabíeu que, segons les comarques, també anomenen així al rovelló o al pinetell?

Espòiler en el tràiler d’un thriller.
Aquell tràiler sangonós fa espòiler del final de la pel·li, perquè es veu... Però no vull fer espòiler del tràiler!

Europa, front oriental, 1943.
Els qui dos anys enrere avançaven a sang i foc, ara en retirada, sabien que l’Exèrcit Roig no faria presoners.

Gos que lladra no mossega.

A aquell fatxenda prepotent li agradava esbroncar tothom, però la sang mai no arribava al riu.

Hemofília.

La influència de Rasputin sobre la família de Nicolau II va consolidar-se en exercir de curandrero del tsarévitx Alexei, hemofílic.

La guerra d’Ucraïna.

Si l’OTAN s’hagués mantingut al marge, Ucraïna hauria perdut sobirania en el Donbàs però s’hauria evitat molt vessament de sang.

Llei 79/1980: fórmula per jurar la bandera espanyola.

Sabíeu que inclou vessar fins l’última gota de la vostra sang, en defensa de la unitat i integritat territorial d’Espanya?

Sang freda.
S’acomiadà de la família en un missatge d’àudio, s’introduí a la boca el canó de l’escopeta i premé el gallet.

Sangoneres medicinals.

A més de plantes medicinals i aromàtiques, a les antigues herboristeries —actualment, parafarmàcies— s’hi venien cucs de seda i sangoneres.

Tanta patxorra em feia mala sang.

Hauria entès que TerricheT fes esperar als demés demanant una pròrroga per poder-se presentar al NanoRepte, però no per votar.

Concili de Trento: transsubstanciació (I).

Segons el dogma catòlic, en l’eucaristia pa i vi es converteixen en cos i sang de Crist, malgrat romandre-hi l’aparença.

Concili de Trento: transsubstanciació (II).

Alguns teòlegs pensaren que, si el pa eucarístic es convertia en cos_de_Crist_sense_sang i el vi en sang_de_Crist_sense_cos, quelcom no rutllava.

Concili de Trento: transsubstanciació (III).

Els tridentins hagueren d’admetre que combregar amb pa i vi era redundant: tant l’un com l’altre eren Crist, tot sencer.

Un rostre agradable, malgrat els ullals.

No entenc com a Emma Thompson no li han ofert mai fer de vampira, perquè no li caldrien ullals postissos.

Comentaris

  • Respostes:[Ofensiu]
    Joan Colom | 18-03-2023

    Els ratpenats són criaturetes del Senyor que apareixen a l'escut de diverses poblacions, com València. Insectívors nocturns, són beneficiosos per a l'agricultura.

    El comte Dràcula era un discret aficionat, si el comparem amb els nois de la 2ª Waffen-SS Panzerdivision "Das Reich", responsables de les massacres de Tulle (9 de juny, 112 civils morts) i Oradour-sur-Glane (10 de juny, 642 civils morts), en 1944. Fer referència a fets com aquests em semblava de mal gust. Amb la referència a les massacres de Lídice i Lezáky, com a represàlia de l'atemptat contra Heydrich, a "Vint NanoRelats sobre Culpable" (11-01-2023), ja n'hi va haver prou.

    Aprofito aquest autocomentari per acabar amb una petita fe d'errates:
    - En el nano "Els Segadors", on posa 1650 (Corpus de Sang i inici de la Guerra dels Segadors) ha de posar 1640.
    - Els tres nanos "Concili de Trento: transsubstanciació (I, II i III)" haurien d'ocupar el tercer, quart i cinquè lloc, perquè l'aplec estigués ben ordenat alfabèticament. Passa que inicialment els títols eren "Transsubstanciació (I, II i III)", i quan vaig decidir ampliar-los a "Concili de Trento" se'm va oblidar reubicar-los.

  • llpages | 18-03-2023

    I el comte Dràcula?! I els ratpenats?!

  • Mal fetge.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-03-2023

    Un bon recull sobre un tema difícil, on és molt fàcil caure en el sensacionalisme.

    Els que més m'han agradat són els dedicats al concili de Trento. Entenen la teologia com una branca de la literatura fantàstica (em sembla que ho deia Borges), igual es pot arribar a una conclusió que a una altra.

    Impressionant el cas d'Elisabet Bathory. N'he buscat coses al Google i he vist que és una descendent de Dràcula; una bona família.

    Fa poc vaig veure a la tele un reportatge sobre Oradour-sur-Glane i encara estic trasbalsat; això de la sang i fetge és un tema que es veu que no s'acaba mai.