Cercador
Vint nanoocurrències sobre QUÈ ÉS PER A TU SER ESCRIPTOR?
Un relat de: Joan ColomVa començar escrivint una novel·la autobiogràfica sobre un que escrivia una novel·la autobiogràfica sobre un que escrivia...
Escriptor analfabet?
Aquell poeta excels era analfabet i dictava els poemes a la seva dona. Se'l podia qualificar d'escriptor?
Escriptors de cap de setmana.
La majoria d'escriptors es guanyen les garrofes a l'ensenyament. Només pot dedicar-se en exclusiva a l'escriptura una ínfima minoria supervendes.
Jaume Cabré, amb excompanys de la mili.
Ens va confessar que no va poder-se independitzar fins que TV3 li va encarregar el guió de "La granja".
"Jaume Cabré: La música de les paraules".
Aquest llargmetratge documental (Antoni Verdaguer, 2024), que repassa la vida i obra de l'escriptor terrassenc, ha revelat que pateix Alzheimer.
L'escriptor i la IA (1).
Cada cop més, serà difícil esbrinar qui és l'autor d'una novel·la: l'haurà desenvolupat la IA a partir d'un esquema argumental?
L'escriptor i la IA (2).
La IA serà tan intel·ligent que, quan s'ensumi que l'usuari és escriptor, li demanarà un percentatge sobre els drets d'autor.
L'eterna qüestió.
Vet aquí l'eterna qüestió: un novel·lista ha d'escriure per a ell o per als suposats lectors destinataris de la novel·la?
Literatura (1).
En sentit lax, Literatura és qualsevol escrit, des del modest manual de funcionament de la rentadora fins a la Bíblia.
Literatura (2).
En sentit estricte, són Literatura els escrits considerats com a tal per crítics, filòlegs i altra gent de mal viure.
Literatura (3).
Quan un escriptor es posa deliberadament a "fer Literatura", acostuma a sortir-li un bunyol, de tanta afectació.
"Noruega" (Rafa Lahuerta, 2020).
L'èxit supervendes no li ha pujat al cap a l'autor, que segueix amb una feina que li deixa temps lliure.
Qui no es conforma és perquè no vol.
L'escriptor sense talent sempre es pot consolar pensant que el seu mèrit serà reconegut pòstumament, com Poe, Kafka o Pessoa.
Ser escriptor/a (capítol 1).
Normalment, un/una comença a classe, adonant-se que li agrada escriure i que les redaccions li surten força bé.
Ser escriptor/a (capítol 2).
Conscientment o inconscient, un/una es postula com a futur/a escriptor/a o es conforma a ser un/una lletraferit/lletraferida.
Ser escriptor/a (capítol 3).
Un/una estudia Filologia i es dedica a l'ensenyament de Llengua i/o Literatura. Si no, s'apunta a un curset d'escriptura creativa.
Ser escriptor/a (capítol 4).
Si és ambiciós/a, es rasca la butxaca, autoedita un llibre i avisa als coneguts. Si no, publica a RC.
Ser escriptor/a (capítol 5).
De cada cent, només un/a es professionalitzarà com a escriptor/a: gairebé tan difícil com el camell passant l'ull d'una agulla.
S'ha de saber posar el punt final.
Les facilitats de l'edició digital, junt amb el perfeccionisme extrem, poden conduir a la revisió permanent i inoperant d'un text.
Si no fos pels crítics...
Aquell escriptor sapastre amb prou feines sabia fer l'O amb un canut, però els crítics s'esforçaven a trobar-hi significats ocults.
Comentaris
-
Jo escric perquè...[Ofensiu]llpages | 16-08-2025
m'ho passo pipa intentant arrencar un somriure a l'hipotètic lector. Qui diu somriure, també podria posar reflexió, por, tendresa, misteri... qualsevol efecte sobre l'estat d'ànim del lector, comunicar-me amb ell i que ell reaccioni al que llegeix. Ni concursos, ni premis, ni reculls pòstums, res de tot això, tan sols pensar en escriure unes paraules que provoquin una sotragada a qui les llegeixi. En aquest sentit, a mi les nanoocurrències sempre em conviden a deixar un comentari, i això és un gran mèrit.
-
Analfabets[Ofensiu]SrGarcia | 15-08-2025
Un recull amb la ironia i la erudició de sempre.
M'ha cridat l'atenció el segon, sobre el poeta analfabet. Jo respondria que sí a la pregunta sense dubtar ni un moment. Durant molts anys la poesia va ser cosa de tradició oral, els mateixos poemes homèrics no es van escriure fins molt tard. Hi ha una gran tradició oral de poesia popular medieval que s'havia mantingut per la paraula, sense escriptura. Ara mateix, al Baix Ebre i Montsià encara hi ha poetes que improvisen les seves obres i no les solen escriure. Hi ha hagut poetes molt coneguts
: Lo Canalero, de Roquetes, Lo Teixidor d'Amposta, Perot, de la Ràpita i Boca de Bou, de Sant Jaume. Mai van escriure res, però les seves cançons i poesies es recorden.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]
- Dos i dues. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLATINADES. [text no creat amb IA]
- En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
- Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]
- Havien begut oli. [text no creat amb IA]

