Vint nanoocurrències extra sobre FILHARMONIA, amb motiu de les 151.151 lectures.

Un bon repàs a tots el generes musicals, només he trobat a faltar el cant tirolès.

M’estranya que no t’agradi la copla espanyola, si es un prodigi de poesia, per exemple, aquella que diu:”Me casé con un enano pa’ jartarme de reir”. Poesia pura.

Potser sí que en fan encara de sarsueles, però en diuen musicals; és el mateix, però prefereixen evitar la carrinclonada, encara que amb bona música, de la sarsueles clàssiques.

També es podria parlar del públic. Una vegada vaig veure a un documental com tocava en Ravi Shankar, el virtuós indi del sitar. El ublic va aplaudir i ell va respondre: “Moltes gràcies, si els ha agradat l’afinació, espero que el concert els agradi més”

No sabia que era això del centenars de milers de lectures, fins que he vist que eren el total de lectures dels teus relats, 432, No et pots queixar de la fecunditat de Bach, tu mateix tens una fecunditat nivell reina de les conilles. Que duri.

Que La Trinca i Bach apareixin en aquest recull ja és indicatiu del malabarisme màgic al qual ens té acostumats l'autor. Mentre llegia, he passat de la curiositat a la sorpresa amb aturades a l'espant, un caleidoscopi de sensacions que, al cap i a la fi, sempre t'alliçonen. Agraït, Joan!