Cercador
Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Sabia que tres més tres donaven sis i quatre més quatre, vuit. Però no havia arribat al tres més quatre.
Biogràfic. *
Vaig néixer un vint-i-sis de gener de mil nou-cents quaranta-i-set, vuitè aniversari de l'ocupació de Barcelona per l'exèrcit rebel.
Cantant famós. *
Era tan irresistible que, quan es baixava de l'escenari, la gent li estripava el vestit per endur-se trocets de roba.
Concupiscència sacrílega. **
L'ànima del compte Arnau pena cavalcant pel Ripollès, per haver mantingut relacions carnals amb l'abadessa de Sant Joan.
El vestir d'en Pasqual. **
Era tant extravagant que, com en Pasqual del cuplet, a l'armilla duia cigrons per botons.
Gènesi. *
Després d'interpretar encertadament els somnis del faraó, aquest va nombrar Josep, fill de Jacob, primer ministre.
Imitador. **
Tothom que l'escoltava, a la taverna, explicar aquells acudits imitant l'Eugenio, moria de riure.
Matinant. *
Tenia que marxar d'hora, per arribar a temps de comprar el bitllet i agafar el tren de les 7:30.
Metro L5. *
Va collir el metro per anar a l'estació, però en lloc d'esperar a Sants Estació baixà a Plaça de Sants.
Morós. *
Em pregunto què hagués passat, amb els creditors, si hagués encertat la grossa de Nadal.
No era l'únic. **
Entre d'altres honors immerescuts, aquell caragirat tenia la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Oblit. **
Com que feia sol, fins a arribar a casa no es va enrecordar que s'havia deixat el paraigua a l'oficina.
Oniomaníaca. *
No es donava compte que el joier del barri, quan la veia venir, posava a l'aparador les joies més cares.
On les donen les prenen. *
No escarmentava, aquell voyeur: cada vegada que anava a la platja nudista, l'excitació el desemmascarava i acabava a la comisaria.
Pòquer (1). *
Després de guanyar tres partides seguides, volia anar-se a casa, però els altres no van deixar que se n'anés.
Pòquer (2). *
Quan els demés es van prendre la revenja i el van deixar ben plomat, se'n van anar tots.
Robert F. Prevost (Lleó XIV). *
Té seixanta-nou anys; no és progressista ni conservador; és estatunidenc, agustí, llicenciat en Matemàtiques, políglota i fou missioner al Perú.
Santa paciència! **
L'àvia digé a la petita que, si anava a fer nones sense protestar, li explicaria un compte.
Una gran empresa. *
Eren tan llargs, els passadissos, que començà dient "Bones tardes!" a la secretària i acabà dient "Bona nit!" al porter.
Usurer. *
Si insisteix a venir, és que algo estarà barrinant, aquest que no fa res si no hi ensuma algun profit.
Comentaris
-
Hipercatalanades.[Ofensiu]Joan Colom | 21-05-2025
Algunes hipercatalanades es basen en complicar innecessàriament i equivocadament algunes expressions, perquè semblin "més catalanes":
Les de "Concupiscència sacrílega" i "Santa paciència" consisteixen a complicar "comte" i "conte", respectivament, deixant-ho en "compte".
La d'"El vestir d'en Pasqual" consisteix a complicar "tan extravagant", deixant-ho en "tant extravagant".
I la de "No era l'únic" consisteix a complicar "entre altres honors", deixant-ho en "entre d'altres honors".
En "Imitador", l'afany d'allunyar-se del castellà "se moría de risa" du a desvirtuar el verb pronominal d'"es moria de riure", deixant-ho en "moria de riure".
En "Oblit", "no es va recordar que s'havia deixat el paraigua" (o "no va recordar-se que s'havia deixat el paraigua") es converteix en "no es va enrecordar que s'havia deixat el paraigua", versió defectuosa de "no se'n va recordar" (o de "no va recordar-se'n"), expressions que només haurien estat correctes si "s'havia deixat el paraigua" s'hagués explicitat prèviament, com en "s'havia deixat el paraigua i no se'n va recordar" (o "s'havia deixat el paraigua i no va recordar-se'n").
Pel que vaig veient, alguns dels nanorelats presentats al NanoRepte 1107 juguen més amb l'ús de sinònims enrevessats, antiquats i gairebé obsolets de les paraules corrents. -
Espardenyades[Ofensiu]SrGarcia | 19-05-2025
En una primera lectura no veia la diferència entre els marcats amb un asterisc i dos, encara bo que al fòrum ho aclareixes.
Com sempre fas amb les ocurrències, una bona mostra d'humor, creativitat i una varietat de temes impressionant.
En alguns m'ha costat veure la castellanada; és un mal de morir, però tenim tan apropiades algunes espardenyades que ja ens sonen naturals.
Veig que aquesta del cantant famós, l'has reciclat. Una bona pensada.
Amb això del comte, compte i conte sempre hi ha hagut problemes, la cosa és que en pronunciar les paraules sonen pràcticament igual.
La del morós, jo la diria ral com és escrita, tiro molt al solecisme.
Jo també n'he escrit un de relat, però no el puc pujar. Diu així:
"El coño de la Bernarda",´és "El cul d'en Jaumet". Ho va establir un mestre en gay saber..
L'espardenyada és feta expressament.
-
Estudiar gramàtica...[Ofensiu]llpages | 19-05-2025
a vegades es fa feixuc. Aquestes nanoocurrrències t'ajuden a aprendre quasi sense voler, i això sempre és d'agrair.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Fins quan l'estat d'Israel seguirà...?
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES.
- Pardals.
- Vint nanoocurrències sobre SUPERPOBLACIÓ.
- Hiperpotenciació.
- Sanció i represàlia.
- Sense títol.
- Edward Hopper (1882-1967).
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.