VIDA ASPRA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
L’estança és una cuina de color negra. El pare s’alça, s’apuja uns pantalons que la faixa no subjecta bé, s´apropa a la finestra i remuga quatre paraules: – Renoi, avui farà la nevada del segle –. Els fills bessons se’l fiten una mica intrigats. El petit Biel resta amb el cat cot mirant la taula on unes estovalles no gaire netes estan desplegades junt a unes culleres d’alpaca i uns plats fondos de terrissa. La mare a un racó fregeix unes rostes de cansalada en una cuina de les dites econòmiques. En Gerome, el mosso francès, mira el porro de vi negre. El pare s’asseu al banc escon i tragueja el vi aspre de la collita. Els bessons, un cop begut el pare, es passen el porro, com també Gerome que el fa xerricar de valent. El petit Biel veu disminuir el contingut i maleeix ser el petit de la colla. De sobte un gos gemega; el mastí amagat sota la taula marxa esperitat per la patacada que li ha donat en Gerome sense saber perquè.

Al matí següent, la mare en entrar al corral profereix un gran crit. Un xai jeu mig menjat a terra i unes quantes gallines també. Les vaques tenen estranyes mossegades a les cuixes i regna un gran brogit d’animals espaordits. La família que acudeix al crit de la mare resten esglaiats en mirar el desastre; al carrer hi ha dos pams de neu. En Gerome no es lleva, té febre molt alta. El pare diu als bessons que vagin a cercar el metge. El metge, tenint en compte la gran nevada, diu que si es mor, més que probable, doncs el portin a enterrar al poble, que ell ja farà el certificat de defunció. –Llops, han sigut els culpables de la destrossa– diu al marxar.

A la tarda el pare agafa amb el carro a en Gerome que sembla més mort que viu. En tornar murmura a la mare: – En tirar les últimes paletades al cementiri encara alenava el francès. La mare respon: – És "igol", en Biel opina com jo ,que és el maleït diable, ell és el culpable de la matança–. La mare però botzina que resarà tres parenostres, no es fa això d´enterrar a un que encara respira .

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-12-2020

    T'hi vas acostant, cada dia una mica és a tocar.

    No sé com has catalogat aquest relat, però et falta dir que és de terror, un assaig potser no, a no ser que tu assagis fer això que escrius...

    Felicitats, sols t'ha mancat posar l'accent al porró, per altra banda l'ambient està molt ben descrit, l'aire gèlid es respira a tot el relat.

    Ànims, aviat caurà aquesta finalista, segueix per aquí!

    Bon any!

    Ferran

  • Aiiix![Ofensiu]
    Materile | 22-12-2020 | Valoració: 10


    Ho has aconseguit, Montserrat! Quina por i quina angoixa, i a sobre els dubtes de si és el diable. Un relat terrorífic!!!!
    Una abraçada nadalenca i molta salut i sort per aquest any 2021.

    Materile

  • Mal enterrat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-12-2020

    Com diu l'acudit, més que mort estava mal enterrat.
    Una història molt fosca, mostra una de les pitjors cares del món rural: el dolor, l'aïllament, la superstició...
    Tot i estar classificat com d'humor i juvenil, és un relat ben terrorífic.

  • UN ENTERRAMENT EN VIU[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-12-2020


    A en Biel, sap que hi ha una matança. A en Gerome, com pensen que està mort ho enterren. Vaja! quanta intriga i suspens i a la vegada terrorífic.
    Bon relat, Montserrat.

    Ah! sí, em sembla que serà de "TERROR", no de "humor", com has posat dalt del relat.

    El cas que t'ho ha posat com a vàlid.
    Gràcies per comentar-me Poncella d'aquïtat, en el cual em dius que té complexitat i bon tema.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.