Viatge a la foscor

Un relat de: Bonhomia

Viatjo en aquesta nit en dia
perquè res ja m'il.lumina;
es fonen les il.lusions
i s'ha perdut la passió.

Viatjo en un tren nocturn
que es mou sense parar i em treu la calma,
les maletes em cauen al cap,
em costa respirar,
viatjo sol cap al desastre.

Per la finestra
veig corbs apocal.líptics,
imatges del dimoni ballant
en clarianes que il.lumina la lluna.

Ja no vull res,
encara que ho voldria si ho pogués tenir,
però la desesperança es fa llarga.
Us desitjo a tots bon viatge,
en els vostres trens,
en les vostres barques,
i que pugueu gaudir
de les il.luminacions de la ment.

Mai he sigut molt atrevit,
a vegades massa covard,
i no crec en el destí,
però en aquest tren m'he quedat atrapat.

Comentaris

  • Entenc[Ofensiu]
    gypsy | 02-04-2007 | Valoració: 10

    aquest sentiment de profunda solitud que amara el poema. El tren, una gran metàfora de quelcom que ens allunya de la vida mateixa.
    Estimat, no solt tu has sentit la daga de la foscor clavada al pit i un dolor tan agut que provoca ofec i submissió.

    Intenta viatjar en direcció la llum, jo fa uns quants anys que ho intento.

    petons!

    m'agrada com transmets aquest dolor que es pot sentir fora del teu cos, en el meu.

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.