VIATGE A BRETANYA

Bon dia i bon aniversari rodó, ja que compliu trenta anys. Jo la vostra mare que teniu lluny us voldria fer una felicitació especial i no sem acudeix res millor que fer-ho per escrit. Fa temps que no agafava el portàtil inclús he tingut un petit ensurt, ja que no s´engegava. Però res de particular, no tenia bateria , coses de l'ofici..... i de la despistada de la vostè mare.
Començaré per explicar el viatge que vàrem fer quan teniu dos anys a Bretanya. El vostre pare no estava gaire convençut d´arribar més amunt de la Rochelle però jo el vaig convèncer del contrari. I si carregats amb llitets cotxets bolquers i biberons vàrem anar cap al Nord de França, un país que sempre a mi he trobat bé, segurament per la part de sang francesa que porto a les venes. Vam fer nit a Niort i recordo que vosaltres de dos anys menjàveu una Bullabessa as gran cullerades, sempre heu tingut bon "saque", i el papa estava més tranquil, malgrat el cul vermell d´en Joan que li vas anar tant bé banyar-se al Atlantic com la pomada que li posava. Les maduixes i tomàquets cherry que la vostra mare us va comprar en una parada de carretera també us varen agradar, donava gust veure's asseguts als vostres seients de darrere amb una safata entre vosaltres dos i menjant quasi a grapats, no sé si encara tinc una foto, tots bruts amb la samarreta tacada, però amb un gran somriure, éreu uns nens molt bufons, que la gent es parava a mirar i dient , que blondes! ils sont gemeaux?. Al que el vostre pare contestava, oui .
Varem anar a l'Hotel Ker Moor, o sigui l'hotel del mar a Benodet, un hotel tan carca que els nens els feien menjar a la cuina. He de dir que menjàveu a la cuina i al restaurant, ja que de gana en teníeu i les ostres i escamarlans els fèieu passar com aigua. L'hotel tots eren encarcarats com d´un altre temps, si el calendari hagués marcat 1880 no hauria canviat gairebé res, ni la decoració ni els cambrers res, semblava sortit d´un conte, però això a mi m´encantava i el vostre 'pare no deia res.
Tenim moltes fotos de la bonica Bretanya, que ja coneixíem d´un viatge anterior, però jo no en tinc mai prou dels bonics calvaris, de les roques i espadats, dels fars, de la bona gent bretona, de la cuina bretona, dels poblets plens de flors amb la seva característica urbanística que els fa únics, del blau del cel, de les llegendes bretones, de la música celta, vaja de tot.
Vosaltres gaudíeu del sol dels banys as les platges que tens de mirar si la marea es baixa o alta, jo sempre comprava l'horari de les marees a un estanc qualsevol. També em deixava seduir pels pastissos bretons amb maduixes i crema boníssims . És a dir eren vacances boniques, fèiem estada a Benodet i després anàvem a fer excursions o a visitar puntes allunyades, o platges mig amagades on no hi havia ni un anima. Per dinar recordo que anàvem a petits pobles on les peixateres ens bullien escamarlans que menjàvem amb una taula de càmping que també portaven i bevíem freda una sopa de peix de roca que no he menjat enlloc mes del món. Al vespre cap a l'hotel de moltes estrelles, on hi havia un senyor que li deien Le Marechal i li donaven una taula vora la finestra amb vista als jardins i al mar, ere vell i prim i la dona grossa i menjaven grans Plateau de fruits de mar. Tots eren francesos de Paris amb molt diners, es veia en tot i nosaltres devíem ser la rara avis, perquè els nens anaven també molt mudats, el que jo per no ser menys us vaig posar un conjunt de Cristian Dior que teníeu i que vaig veure es miraven tothom amb admiració i jo em vaig posar un vestit blanc de fil que ressaltava el moreno de la pell i el vostre pare es va posar inclús camisa blanca. En fi que fèiem patxoca hahaha, al costat d´uns finesos amb nens de cabell de color ros blanc que semblaven morts vivents per la blancor de la seva pell, algun dia explicaré més detalladament tota la fauna del Ker Moor i les mirades reprovatòries, als meus pantalons curts, de la mestressa.
Després d'uns vuit dies, vàrem anar més al Nord, cap a Finisterre , crec que ens vàrem instal·lar a Carnac, ohhhh! Els seus monuments megalítics, són màgics, us puc assegurar que jo tocant la pedra em feia venir com un calfred, el que suposo que despertava la meva ment sempre a la recerca de la màgia i allà a Fé de Deu ! que ni hi ha.
Visitarem tan interior com costa de tota la Bretanya i us asseguro que si hi ha fades es els boscos bretons. Vosaltres jugàveu us banyàveu i menjàveu i el vostre pare es comprava peluixos molts peluixos per jugar. I corriueu feliços per la sorra fina de les platges.
A Cancale vaig provar una de les Huitres més bones crec jo de Bretanya, a Saint Malo em vaig comprar una brusa de puntes fetes al coixí que valia un "paston" pderò era molt bonica, encara la tinc, segur la Ingrid li aniria bé.
Visitarem Normandia i allà com sempre vaig extremisme en els cementiris de la segona guerra mundial i en els museus. Feien nit a Arranxes, a una casa particular a on una senyora gran explicava la segona guerra mundial segons ella, feia enternir. La seva mantega i melmelada feta per ella mateixa era boníssima, segurament ja deu ser morta, ja que era una senyora gran i d´això ja fa 29 anys. La coneixíem d´un altre cop i xalava amb vosaltres, no tenia família ens va dir, va estar contenta de tornar-nos a veure.
El mont Sant Michele, es una maravella, allà sí que és màgic, els visitarem i menjarem a un petit bistro, boníssim . Sempre que sóc allà, em venen imatges de no sé on trec, com si hi hagués passejat alguna vegada o viscut, però en època molt antiga, deu ser la meva imaginació.
Hem va agradar molt també, els pobles de Honfleur i els del costat, es veu el gran auge de la gent de segles passats amb l´arquitectura una mica decadent però bonica dels seus edificis, vestigis d´un passat gloriós.
En fi vosaltres no recordeu gaire, però jo si, espero algun dia el visiteu i no sé si recordareu res, però us asseguro que Bretanya i Normandia són dignes de visitar. Crec que vàrem passar un mes voltant per aquí, va ser bonic us asseguro.
Al final en Joan volia la iaia i l'avi els trobaven a faltar i la Ingrid deia, jo vull la Jacky sempre que veiem un gos, i mireu que de gossos ni hi han a Bretanya i Normandia.
Veig que heu heretat l'esperit de viatjar dels vostres pares, sempre sou de viatge amb les vostres parelles pel vostre aniversari, jo estic contenta que així sigui.

Que tingueu un 30 aniversari molt bo!
La vostra mare us estima i estimarà sempre, des de el dia que us vaig veure per primer cop, més ben dit de molt abans! UNA FORTA ABRAÇADA!
JA HO CELEBRAREM JUNTS UN ALTRE DIA Aquí A CASA.
Petons a la Miriam i en Carles.