Vespejant

Un relat de: Magda Garcia
Digueu-li, agent, que la vaig estimar molt. Des que sortint de l'institut, gràcies a ella i amb carnet acabat de plastificar, vaig poder acompanyar la Isabel per primera vegada. Sentint el seu cosset arrapadet, calentet, enganxat com una paparra a la meva esquena. Notant els seus pits en els meves costelles i les seves mans entrellaçades. Poso el meu melic com a testimoni d'uns suaus ditets acariciant-lo sense voler. Trajectes breus i intensos, a qualsevol hora, de dia o de nit, sempre disposada a teixir una complicitat única. I ara que la grua i el perit la donen per irrecuperable m'acomiado de la meva Vespa Marcela. Amb agraïment i una mica de nostàlgia.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: