Mira't per darrer cop

-Ja era hora que vinguessis. Em vas demanar només una estona, i ja portes dos dies! Treu-me d'aquí dins ara mateix!
-Què vols ara?
-Com que què vull... Ja ho saps. Per què et fas la despistada? Ja ni t'atures davant meu. Què potser m'estàs esquivant?
-No. Què t'ho fa pensar?
-Doncs fem el canvi ara! No vull tornar-me a posar aquí dins mai més.
-Encara no. Deixa'm un dia més i prou.
-Ser el teu reflex no m'agrada gens. Em fa por. La major part del dia estic a les fosques. I només aparec quan tu et poses davant d'un mirall. La resta del temps estic en aquesta mena d'habitació tancada. On només hi ha una finestra per on surto projectada quan tu vols.
-Ara ja entens perquè no m'emmirallo mai...
-Què... què vols dir? Que tens intenció de deixar-me aquí tancada?
-Ho has endevinat. Crec que el nostre petit acord temporal està apunt d'esdevenir permanent.
-M'has enganyat! Em vas convèncer perquè et deixés sortir una estona, i jo com una ingènua vaig accedir per curiositat. No pots fer-m'ho això.
-Què no? Qui m'ho impedirà? L'únic que he de fer es tenir compte de no mirar-te als ulls i les coses es quedaran per sempre tal i com estan.
-No suporto estar aquí dins! En aquest forat hi ha més gent. Em fan por. Se m'acosten sense dir-me res. Sento el seu alè al clatell. Saben que no sóc com ells. Treu-me d'aquí traïdora!!
-Ja t'hi acostumaràs. I no somiquis que no n'hi ha per tant. Jo hi he viscut més de trenta anys.
-Però per què m'ho fas? Què t'he fet? A més tard o d'hora hauràs de venir per pentinar-te o per maquillar-te, i llavors farem el canvi, tant sí com no.
-Té gràcia que em diguis això. Et recordo que eres tu qui no podia viure sense el mirall. A mi, en canvi, no em cal presumir. Tot aquest temps m'he limitat a imitar els teus moviments, no perquè fossin meus, sinó perquè eres tu qui els feia. Ah.. per cert, he demanat que demà a primera hora em treguin tots els miralls de casa.
-Que faràs què? Però, tu tan sols ets la meva imatge. De les dues: jo sóc la vertadera!
-Ah, sí? Jo diria que només tens vida quan sóc davant d'un mirall. La resta del temps, la qui existeix sóc jo. Em temo que tens poca cosa a fer.
-Tant m'odies?
-En realitat no. És que no tinc altre remei. Pensa que portava tancada al mirall tota la vida, desitjant poder provar coses noves. I ara no vull tornar. He descobert que el teu món m'agrada més que el meu. Bé... perquè enganyar-te, de fet, ho he sabut sempre que volia marxar d'aquí dins. El millor de tot ha estat sortir a passejar, i sentir el vent a la cara. Aquest maleït tros de vidre em tenia reclosa de per vida. M'ofegava. Vaig veure l'oportunitat de sortir el dia que em vas mirar fixament als ulls i em vas tocar. Els nostres dits es van unir, i el teu dubte m'obrí la porta. Tenies curiositat per saber què hi havia a l'altra banda i la vaig aprofitar.
-Sempre havia sabut que em miraves. Des de petita! Des d'aquell dia que vaig tancar els ulls al teu davant i en sentir-me observada els vaig obrir de cop. I tu ja els tenies oberts. Amb el temps vaig arribar a pensar que ho havia imaginat. Tan de bo fos així! Però no te'n sortiràs. T'acabaran descobrint! El teu comportament et delatarà!! Som massa diferents. S'acabaran adonant que tu no ets jo...
-I qui notarà la diferència? El teu marit?
-Per força se n'haurà d'adonar. No ens assemblem gens!
-Sí. És cert. Tu i jo només som iguals físicament. Però la meva passió és diferent de la teva. Una diferència que el teu marit agraeix. No et preocupis, ell no corre cap perill. De fet, fins i tot m'agrada. I sí, ja s'ha adonat que has canviat una mica. Però està encantat, creu-me! Les rialles que has escoltat aquesta nit, eren d'ell. Venien del dormitori. El sexe és una cosa meravellosa. I saps què? No crec que li preocupi gaire el canvi. En realitat, penso que ell creu que el nostre matrimoni és molt millor ara. I estic segura que m'estima més a mi del que mai t'ha volgut a tu. No t'amoïnis. Et prometo que el faré molt feliç.
-I jo? Què serà de mi?
-Sempre et quedaran el moments en que hauré de passar per davant d'un aparador o per sobre d'un bassal. Et suggereixo que aprenguis a aprofitar-los. Triguen molt en arribar i són molt, molt breus.


Nina Abril