Veritat o ficció?

Encara que no haguessin sigut tant guapíssims segur que el moment de l'encontre hagues estat brutal..doncs com tu molt bé defineixes la prèvia havia estat una experiència tan brutal que havien embogit de desig.
Ja he llegit uns quants relats teus de relacions home-dona i a tots els acabes casant...jo ho deixaria a l'aire,pel meu gust dona un punt més interessant!

He tornat, per continuar descobrint les teves creacions, i... he llegit aquest relat d’una tirada, amb aquell estat d’ànim entre l’esperança la temença, frisosa per arribar al final i per confirmar que una o l’altra tenien justificació.

S’ha de reconeixer que, malgrat el relat resulta francament atractiu per si mateix i fa neixer en el rostre de qui el llegeix un somriure il.lusionat, l’avís esborronador del final és el missatge que queda gravat a foc en la ment de qui arriba fins a ell.

Realment, la realitat ens demostra tot sovint que poques vegades el que desitgem es converteix en realitat, mentre els temors que un conrea en el seu interior, es confirmen en contactar amb els altres... excepte en les ocasions com aquesta que narres, l’excepció potser en mig d’una majoria, on el final sembla de conte de fades... vull dir, d’aquells que ajuden a somiar en els miracles, que permeten mantenir l’esperança en la casualitat, en els regals gratuïts de l’atzar, en el bon humor y la generositat de què la vida dóna mostres de tant en tant.

T’envio una abraçada per celebrar aquesta la feliç coincidència que engendra esperança,
Unaquimera

que el teu relat pugui acostar-se a alguna realitat, però crec que normalment les nostres espectavives respecte als altres, les superen. Internet encara és un mitjà força desconegut pel que fa a les relacions personals i a les emocions que es poden generar a traves de les paraules, sense que intevinguin la resta dels nostres sentits. Possiblement, ajuda a apropar els sentiments, donat que no hi ha judicis que els condicionin, però també desconeixem quina part de la nostra imaginació idealitza, i amb quina força és capaç de fer-ho.

Parlant del teu relat, m'ha agradat com has vestit la història, enjogassada i divertida, amb un final rodó que desperta un somriure franc al lector. Escrius amb molta fluidesa i se'm fan molt amenes les lectures de les històries que et conec.

Per cert, tot un honor que la meva "vetlla" t'hagi inspirat.... :-)
Una abraçada

M’havia fet il•lusions de que fos veritat!
Com un conte de fades per a “nens i nenes” grans, engrescador i sensual.
M’ha agradat , has aconseguit fer-me desitjar un intent virtual, és clar que la conclusió final ajudar a tocar de peus a terra.

M’agrada com escrius i t’agraeixo el teu comentari m’has donat l’oportunitat de llegir-te i el desig de continuar-ho fent.

Una abraçada virtual però de tot cor,
Núria

El relat està escrit amb una prosa espontània, simpàtica i desimbolta que manté l’atenció del lector al llarg de la lectura.
Una història, escrita en tercera persona, que ens descriu la coneixença cibernètica de la Ventafocs i en JackSparrow. Una trobada que, en un principi, s’havia iniciat com a discussió però que, ràpidament, van transformar en descoberta d’afinitats comunes, fins que van descobrir que també sincronitzaven en qüestions sexuals. Als missatges que s’intercanvien inclouen les descripcions físiques d’ells mateixos. Aquestes encara incrementen més el desig de coneixe’s personalment.
M’ha sobtat el happy end final, sincerament crec que no és el que s’espera el lector i ha resultat una sorpresa agradable.
Un relat de 578 paraules on estan encabides les quatre paraules claus. Una d’elles, precisament, a l’avís que apareix després del desenllaç del relat.
Llàstima que ens hagis advertit que el relat és fictici, Englantina, tenia la intenció de demanar-te que em presentessis en JackSparrow. Moltes gràcies per participar i espero compartir amb tu altres reptes.