Venjança venèria

Duu un tauler i una capsa de tapa corredissa sota el braç, mentre amb l'altra mà prem el timbre de color vermell del porter automàtic.
- Em penso que t'has equivocat, el club d'escacs és al pis de dalt - li respon la mestressa en obrir la porta.
- Avui faig divuit anys i he vingut a celebrar-ho amb la Jenifer - contesta impassible el noi, amb un ull amagat rere el serrell negre que li sobresurt de la caputxa.
- No pot ser, la Jenifer està de baixa; algú li ha contagiat el mal francès i cal que faci repòs mentre es medica - insisteix la dona, intrigada per les decidides intencions del jove. - La Vanessa estaria encantada de fer-te passar un aniversari ben especial... - i inclina el cap endavant, inquisidora.
- No, he vingut a jugar una partida d'escacs amb la Jenifer, tal i com vam quedar. Si ho prefereixes, et pago a l'avançada - El to de veu i el posat deixondit no han variat gens ni mica en el que porten de conversa, enrocat en el seu objectiu calculadament assolible.
La mestressa ha quedat desarmada: - No cal, ja passarem comptes després - i li cedeix el pas cap a les cambres degudament assenyalades amb els noms de les seves ocupants.
- Aquest tauler està esquerdat, ha quedat del tot inservible, tan inútil com jo jugant als escacs, que no hi entenc ni un borrall! - li remarca la Jenifer, intrigada, alhora que nota una ira continguda en el seu interlocutor.
- Ets la millor stripper de la ciutat i m'agradaria que ballessis per a mi, que avui en faig divuit - Li ho diu amb una serenor inusual per a un barbamec de la seva edat. I afegeix: - M'agradaria que ho fessis amb aquest boà que t'he dut - i li allarga el complement de vestir, de color granatós pujat, que ha tret de la capsa.
- Què carai és tot això que hi penja? - exclama mentre observa els peons i la resta de peces entortolligades en diferents punts del tros de roba.
- Quan desplacis el boà per tots els racons de la teva pell sedosa, perfumada per a l'ocasió, les peces de fusta et fregaran els racons més sensibles del teu cos i et faran un quasi imperceptible massatge que t'anirà excitant gradualment; jo, amb la simple contemplació, ja seré el setè cel - li especifica amb una maduresa més pròpia d'un expert en aquests espectacles que no pas la d'un home recent sortit de l'adol·lescència.
La música d'en Joe Cocker, You can leave your hat on, ha començat a sonar i la Jenifer, d'esquena al xicot, ha iniciat el lent ritual que la deixarà com Déu la va dur al món. La cua que recull la seva negra cabellera deixa al descobert un clatell esverador, d'aquells que ompliries de petons. Es gira a poc a poc mentre la llengua ressegueix voluptuosa els llavis carnosos que deixen entreveure unes dents perfectament afilerades, cloent unes parpelles que amaguen uns ullassos de color verd, transmetent amb vehemència el seu plaer solitari. No cal seguir amb la descripció de l'striptease, la vostra imaginació amb el boà que es desplaça del turmell fins al canell, passant per una cintura oscil·lant i un contorn de pit que s'estremeix lleugerament en entrar en contacte amb la tela, és millor que qualsevol descripció que fregui l'obscenitat. El numeret acaba amb el boà recollit dins de la capsa com l'encantador de serps plega el rèptil dins el cistell, sense ni tocar-la, retenint la roba la totalitat de l'aroma que desprèn la noia, talment com si una gassa hagués recorregut tots i cadascun del plecs més amagats de l'exuberant femella per captar l'essència d'uns fluids prohibits.
El noi li dóna un parell de bitllets de cinquanta euros i ella li fa un petó al poc front que li queda al descobert, sense ni acomiadar-se verbalment.
Quan arriba a casa, el recent major d'edat li allarga la capsa a la minyona:
- M'hauries de mirar de rentar-la, desllorigant les peces amb cura, procurant no perdre'n cap - li diu sense ni saludar-la.
- Això és el que penso o bé un ornament de Nadal massa original? - pensa en veu alta la serventa. Ell abandona la cuina mentre mira de reüll com la jove olora la peça de roba, detenint-se en les figures de fusta, com si estiguessin tallades d'una matèria primera exquisidament aromàtica. Després, quan es fa fosc, ell observa com la minyona no ha pogut resistir la temptació i reprodueix amb poca traça els moviments de la Jenifer en la seva cambra, convençuda d'una intimitat que fa temps que té violada. Ha desobeït les ordres rebudes perquè ha quedat enamorada dels efluvis que emana el teixit, una flaire libidinosa que intenta que traspassi a la seva pell. Llàstima que alguna cosa més també arribarà a les seves cèl·lules epitelials.
Quan s'acomiada dels pares, de camí de l'institut, el nostre protagonista canvia la ruta deliberadament. Sap que la mare se'n va al gimnàs a primera hora cada dimecres, on la taula d'exercicis s'allarga amb l'esmorzar que segueix amb les amigues. I, tal i com esperava, així que l'utilitari de la mama doblega la cantonada, el cotxe del pare enfila el garatge de casa. S'ha deixat alguna cosa? Més aviat la busca, que la minyona ha engalipat el senyor amb un erotisme de fireta que només pot atraure a un home en aquella etapa de la seva vida en què segueix les dones vint anys més joves com l'ase un manat de pastanagues. Deixa el seu amagatall i reprèn el camí tan bon punt els llums dels frens de l'auto s'apaguen. El seu pla ja està a un setanta-cinc per cent d'assolir-se.
Un parell de dies més tard, la mare fa cara d'amoïnada. Ell li fa un petó abans de marxar al cinema amb els amics, conscient del que li passa però incapaç de dir-li ni un mot d'alleujament que menaria el seu pla a mal borràs. Li sap greu? Sincerament, davant de tanta infidelitat i hipocresia, la coïssor de l'ànima hauria de ser més empipadora que l'altra, i els adults saben molt bé com dissimular-la quan volen el que volen. Per això s'amaga darrera el porxo, a esperar que la mama canviï el seu posat trist per un somriure d'orella a orella així que el carter aturi la seva Vespa groga davant de casa. No té pressa, que l'anada al cinema era una mentida pietosa. Tampoc li fa res que es refredi la pizza que li ha preparat expressament la seva xicota per al seu aniversari. Perquè la venjança es serveix en un plat fred i aquesta s'ha executat així que el carter surt per la porta i puja a la moto mirant a banda i banda per si algú l'observa. Fet, es diu per dins el noi, que aviat el carter també estarà gratant-se l'entrecuix amb una intensitat anormal; quan se n'adoni, la infecció ja s'haurà escampat tant pel seu organisme com per obligar-lo a deixar tranquil·la la mare una bona temporada. És el càstig que es mereix qui ha estat capaç de passar per sobre del seu estimat escaquer, xafant-lo amb les dues rodes del ciclomotor amb els mateixos efectes sobre l'ànima del jove com aquell que veu profanada la tomba de la família. Ha agafat el mal francès de la Jenifer després d'una llarga cadena de contagis que ha sabut conduir de manera diabòlica. En uns dies, el pànic, la més devastadora de totes les malalties infeccioses, s'haurà apoderat del malparit del carter, digne dipositari d'aquesta maledicció per haver trencat el seu tauler d'escacs just per on hi havia gravat el seu nom: 666.