Venc títol de llicenciat en geografia

Quan vaig acabar la carrera de geografia, estudis "estúpids" en varen dir més d'un, em vaig proposar demostrar al món que es podria trobar feina de geògraf. Em vaig dedicar a buscar feina com un boig. Les primeres cinquantena de portes que es tancaren no van fer malbé el meu entusiasme i decisió inicials, .però ja han passat set anys! Guanyen aquells que em deien que estudiés altra cosa. És per això que he pres una determinació: Vull vendre el meu títol de llicenciat...
"Desenganyat de la vida ven títol de llicenciat en geografía en perfecte estat per no poder exercir-hi. Acompanyo DVD de darrera generació totalment de franc. Bromistes abstenir-se."
Aquí queda l'anunci. Em trucarà algú? Em podré desfer del maleït títol? I del mega-quadre amb la foto de l'horla què em faré? Vulgui déu que els compri alguna ànima caritativa!
Cony! Ja fa més d'una setmana que va sortir publicat l'anunci i encara res de res! Bé, no és cert del tot, un incrèdul em va trucar fa un parell de dies interessant-se pel títol...
-Perdó? Com diu?
-Sí, que si està emmarcat.
-Sí, és clar! -I davant aquesta resposta un estrany silenci...
-Això... I és de fusta de la bona?
-...siau! -I vaig penjar. Evidentment no per dignitat ja que no em queda gaire, allò era simplement per pur cabreig.
A veure home! Que no deixa de ser un títol universitari! Que regalo un DVD! Tant important és el marc? Valga'm déu! Hem tocat fons i jo sense saber-ho...
Després de rumiar-ho molt vaig decidir publicar un nou anunci, bàsicament idèntic al primer però subratllant que "l'enmarcament és en pi roig pirinenc." Que com ho sé? Cinc anys de carrera!
Van passar uns dies i vaig rebre una nova trucada. Era una noia que semblava molt interessada fins que...
-I em podria dir les dimensions exactes del quadre de l'horla sis plau?
Jo, sorprès, com a bon ingenu, m'agafo la cinta mètrica i li comento... La resposta em deixà glaçat:
-Ui no! No em serveix per a la paret frontal del despatxet del meu home! -I dit això em penjà. Tornà el silenci i heus aquí que no vaig poder reaccionar en una bona estona.
La crua realitat em deia que havia d'insistir. Així que vaig refer el ja famós anunci agregant: "La possibilitat de reduïr el títol i el marc segons gustos o necessitats."
I llavors vaig tenir sort, un noi jovenet em trucà interessat de debò:
-Llavors d'acord, quan vols que quedem?
-A veure... Demà és un bon dia, diga'm l'adreça sis plau...
-Carrer de l'illa desconeguda n.3 de Vilassar de Mar.
-Ôndia! On dius? On collons està Vilassar? Que no ets de Barcelona?
-No. Però estem ben aprop... A vint minuts en cotxe i a vint-i-cinc en tren.
-Que vas tu ara de setciències o què? Passo d'anar a l'altra punta del país i gastar benzina per a un títol que no en val ni la meitat de la despesa.... -I penjà.
I jo novament ben astorat., ben ingenu, incapaç d'entendre que hi pugui haver gent que no sàpiga, almenys d'oïdes, on és Vilassar. Però amb els temps que corren...
No cal dir que vaig refer l'anunci afegint que "em desplaçava a domicili." I passà novament uns dies i al final trucà un nou interessat:
-A veure... Vosté diu que és de llicenciat en geografia oi? Què no en tindria pas un de geografia i història?
Jo ja estava massa fart per a contestar a la nova bestiesa. Vaig penjar i vaig tancar els ulls tot seient-me al sofà. Calia una nova estratègia, però quina?
Rumia que rumiaràs que vaig acabar tenint algunes idees:
1. Deixo el títol i el DVD al costat de la brossa i surto tot corrents! No... se'n portarien només el DVD i el maleït títol amb el meu nom i foto restaria dies i dies com a suport ideal per a pixams de gos.
2. Pitjor encara! M'enxamparia abans un policia i em multaria per deixar deixalles fóra del lloc indicat.
3. I si trec el títol i aprofito els marcs? Però què nassos faig llavors amb el títol?
Necessitava descansar, n'estava fart de tant de merder per un títol! Vaig seure al sofà. Vaig engegar la tele per a veure les notícies i em començo a relaxar fins que escolto allò de...
"Els disturbis a la capital turca, Constantinoble, s'han saldat amb 23 ferits i 48 detinguts."
Em vaig sorprendre a mi mateix escridassant davant el televisor:
"Ineptes, que la capital turca és Ankara!" Quan em vaig adonar que estava cridant tot sol vaig callar de sobte i vaig apagar la tele. A qui vull enganyar? En aquest món ningú vol saber-ne res de la geografia. Va ser llavors que ho vaig decidir...
Vaig agafar el títol oficial i el de l'horla i els vaig fer miques. Una estranya sensació de gran benestar em va omplir de dalt a baix. Vaig dormir fins a l'endemà que em despertà el soroll del telèfon...
-Diguim... -Vaig aconseguir de dir pràcticament sense veu.
-Bon dia. Li truco en relació al currículum que ens ha enviat en el que s'interessava per la feina que oferim de professor. Li vindria bé fer una petita entrevista avui mateix?
Em vaig despertar de cop. Vaig tossir una mica i, ple de seguretat, vaig contestar:
-I tant, cap problema. Estic a la seva disposició.
-Perfecte. Passi's per les nostres oficines a dos quarts d'onze. Pregunti per Anna Bartomeu, d'acord?
-Perfecte, allà hi seré.
-Fins llavors, doncs. Bon dia. Ah, se'm oblidava... Porti sis plau tots els títols acadèmics i universitaris dels que disposi. Bon dia novament. -I va penjar just quan jo estava a les portes d'una lipotímia.
Mai a la vida he sentit un calfred tan intents. Tenia una hora escassa per a refer un títol convertit la nit anterior en trencaclosques a la bossa del reciclatge de paper.