Vedette als 70, i per què no?

En això del món de la vocacions, cada dia estic més convençuda, que es tracta de ser allò que volem ser i si pot ser sense passar exàmens dins del sistema, millor que millor, tot i que si és necessari, doncs, s'hauran de passar. No heu pensat com seria de bonic no deixar cap il·lusió que depengui directament de nosaltres per a fer?

Allò que passa és que de vegades no només ens trobem amb la dificultat d'assolir la fita, no, a això se suma el fet que sovint ja no sabem ni què és. Hem rebut tantes tones de sorra al damunt, de sorra o de ciment, que aquella il·lusió que un dia va néixer que no sabem ni on és.

No us negaré que l'edat determina i més en una societat classista amb majúscules com la nostra, però a això cal respondre-li que cada persona tindrem el nostre públic, sempre hi ha un grup de persones que sentiran afinitat per allò que fem.

Ara el gran repte és saber, sense segones intencions què volíem fer a la vida. És clar que sovint els records de la infantessa són massa innocents perquè ens adonem ara ja de grans,que estan carregats d'impostos especuladors, ja que sembla que no hi ha cap feina exempta d'una destrossa encoberta del planeta o d'utilitzar mètodes massa agressius per a solucionar allò que treballa. Realment el gran problema és que estem en un mon on si tens prejudicis no mous ni un dit del peu, perquè els motius són immensos.

I tot aquest discurs és perquè ahir vaig anar a veure com una dona havia realitzat el somni de la seva vida abans de morir. El somni sempre depèn de molts factors que de vegades són els que són i no tinc ganes de jutjar-los perquè només es tracta de veure una persona realitzada dins del que és. La dona, ja gran, s'havia fet "vedette" i va morir amb les "lentejueles" posades.

Doncs me n'alegro i que tothom puguem morir vestits d'allò que ens va fer feliç i voltats d'un grups d'amistats que realment ens han estimat perquè nosaltres ens hem arribat a estimar, crec que aquesta és si més no una de les fites de la vida. I quina sort les persones que la van ajudar a assolir aquest somni seu, tot i que el mèrit és de la protagonista, ja que cal molt de coratge per a dir al món i a tu mateixa, que les teves il·lusions no s'han mort i que en el que queda de vida aniràs a pas ferm darrera d'elles.