Vaig a canviar!

Un relat de: Llorenç Garcia

S'alçà un dia i llançà un esgarip com si es tractàs d'una lambregada que n'electritzava el cos. En aquest crit es condensava tota una declaració d'intencions definitiva:
VAIG A CANVIAR!
Aquest udol pareixia extret d'un anunci publicitari per a ments que eren carn de ferotge desesperança o de socorregut manual d'autoajuda que tan bé coneixia. Nogensmenys, en la ment de l'Arnau el fulgor del dia lluïa amb una intensitat diferent, l'atmosfera semblava congraciar-se amb allò que es configurava com el canvi cap a una era en la seua vida. No sabia amb certesa quin era el ressort que s'havia engegat dins el cervell ni el factor desencadenant. Sols albirava que per fi la confiança s'havia allotjat junt al caliu d'energia que el seu esperit traspuava. Encara no havia predefinit cap directriu enmenada cap a un objectiu diàfan i dotat de bases sòlides com el plom. Però havia conquerit allò més indispensable: L'ACTITUD.
L'actitud que faria esdevenir el camí menys rocós fos quin fos o, millor dit, a tolerar les inclemències del capriciós destí...
Perquè setmanes més tard, l'Arnau tornava a rebolicar-se en el fang del desànim. Havia tornat a tocar fons, un fons amb el qual se sentia malhaurat però familiar com unes espardenyes velles que tornava a gastar rere molt de temps. Era un cosmos insondable que ja s'ha havia avorrit d'explorar fins la desídia. Tanmateix, aquella tornada a casa anava amarada d'un neguit desconegut per ell. Dilucidà que, a les seues mans, residia la possibilitat de decidir si aquell estatge al seu particular avern era una XICOTETA RECAIGUDA sens cap trascendència definitiva o, més bé, aquella rauxa vitalista que experimentà temps enrere era una anècdota tan volàtil com un orgasme. Si allò era un punt d'inflexió real o, ans al contrari, un llampec enmig de la foscúria.
L'Arnau es contemplava per dins i per fora com una peça d'autòpsia.
Passades diverses caigudes de fulles i esclats florals, l'Arnau divagava entre ensopegades i aixecades com un nen que aprén a caminar. Però encara esdevindran molts dies de sol i tempesta per adonar-se finalment que L'ÈXIT ES BASTEIX SOBRE MUNTANYES DE FRACASSOS.

Comentaris

  • Canvis, caigudes i lliçons[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-08-2009 | Valoració: 10

    Amb aquest títol, m'has espantat, Llorenç!
    Després, en veure que el relat "parlava" en tercera persona, ja m'he tranquil·litzat...

    Pel que he llegit, el protagonista del text acaba descobrint que "l'important no és quantes vegades caus... sinó quantes vegades ets capaç d'aixecar-te, i el que fas quan tornes a ser dret!"
    Em sembla que ha fet un aprenentatge molt vàlid, doncs!

    I tu, no canviïs gaire, d'acord?

    T'envio una abraçada de ple estiu,
    Unaquimera

  • Un cant suggerent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-06-2009 | Valoració: 10

    He llegit i gaudit del teu Relat. Un cant estimulant al canvi i a l'actitud. Dues paraules per mi molt enriquidores.
    Afegeixo, amb respecte, un comentari a la teva frase final.... opinable..... "canviar" la paraula fracàs per "un intent amb resultat no esperat". Repeteixo totalment opinable.

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

108009 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog