Una puput que put

La descobreix d'esquitllada, a l'extrem de la filera de taulers d'escacs disposats per a començar la primera sessió del torneig. Un raig de sol que entra pel finestral li il·lumina l'exuberant cabellera rossa pel darrera, reflectint una aura com si hagués estat escollida pels déus. En una pausa de reflexió, així que aixeca la cara, els ulls d'en Marcel topen amb els d'ella, d'un blau clar i infinit, amb efectes devastadors: nota com una descàrrega elèctrica li recorre l'espinada, del tot transportat per aquella visió idíl·lica d'una deessa de la bellesa femenina. No cal dir que en Marcel va donar per perduda la partida d'aquella tarda, incapaç de sobreposar-se al xoc que havia patit la seva ànima enamoradissa. Però si no podia pensar en cap pla per a les seves peces, sí que s'havia empescat una estratègia per aconseguir atreure l'atenció de la noia.
Va adonar-se de seguida que el simple accés a na Maia, que així d'exòtic sonava el seu nom, està quasi vetat per l'exèrcit d'admiradors que s'estan al seu voltant, encerclant-la com els guardaespatlles al seu capitost. Qui no intenta de donar-li consells per a millorar el seu joc, s'ofereix a ajudar-la a preparar partides, i el menys agosarat li analitza les aplaçades. Un a un, però, són rebutjats categòricament sense motiu aparent per la noia, la qual surt per la porta així que pot desfer-se de l'eixam d'aduladors, perdent-li la pista a la primera cantonada. Malgrat tot, en Marcel tornarà cada tarda al torneig més que content de poder gaudir d'aquella estampa miraculosa durant les cinc hores que dura cada sessió, com un babau de fe infinita que contempla extasiat una verge dins la seva vitrina.
Va haver d'esperar a l'endemà per a posar en pràctica la nova estratagema que l'aproparia a la noia. I ho farà amb les mateixes armes que ella emprava amb els seus rivals: l'atractiu abassegador dels escacs. Jugant amb negres, el noi ordeix una combinació espectacular que el durà a la victòria. Tots els participants estan bocabadats al voltant de la taula, excepte la noia dels cabells rossos. En Marcel decideix de dirigir-se cap a on juga na Maia amb la intenció de persuadir-la perquè s'aixequi del seu lloc i vingui a veure la seva brillant combinació, que ell li dedica amb tota estimació. Ho ha de fer sense transgredir el reglament, que impedeix qualsevol comunicació verbal entre els jugadors. Però ella no es mou pensant en la seva jugada. De sobte, na Maia aixeca la vista del tauler i mira a en Marcel amb els seus ulls de blau infinit. Ell detecta en la profunditat de la mirada quelcom més que un simple interès per la posició de la seva partida. Li sembla que ella entén el que ell li implora de manera insistent, encara que silenciosa, i això la fa reaccionar. Baixant la vista, na Maia juga ràpidament i, encara no ha acabat d'incorporar-se per a satisfer els desitjos d'en Marcel, quan s'adona horroritzada que s'ha deixat la dama. Esclata una tragèdia. La noia es deixa caure a plom sobre la cadira i dels seus ulls brollen unes llàgrimes de desesperació per haver perdut la partida d'una manera tan ignominiosa.
Commocionat pel que havia passat i conscient de la seva culpa en l'afer, el noi ofereix taules al seu oponent de forma inesperada per a tothom, oferta que és acceptada de seguida perquè les negres guanyaven clarament. Trist colofó a una jornada tràgica, amb la pèrdua de les respectives partides i, pitjor encara, de qualsevol apropament cap a la seva estimada.
Anímicament tocat i enfonsat, vagareja per les Rambles, on les parades de flors i d'animalons bullen de gent atrafegada, del tot absents de la seva desgràcia. S'atura davant de la gàbia d'un ocellaire atret pel plomatge estrany que s'hi exhibeix. No té temps de buscar en el seu cap el nom de l'au, el venedor ja li fa la feina: "és una puput, Upupa epops en llatí. Sabeu que fou l'ocell missatger entre el rei Salomó i la reina de Saba? A més, té la capacitat de detectar fonts d'aigua, una legítima ambició àrab si tenim en compte els deserts on viuen. Fixeu-vos en el prodigiós capell que du, així com el dibuix capriciós de les ales i la cua, amb l'alternança de colors blancs i negres, no us recorda un tauler d'escacs dissenyat per la sàvia mare Natura?". No ha d'afegir res més, li compra l'animaló al comptat i se l'enduu sense embolicar, marxant decidit a posar en pràctica el darrer recurs genial que se li ha acudit.
Així que la noia rossa apareix pel xamfrà del carrer, li allarga la gàbia i li etziba sense embuts: "Em sap molt de greu el de l'altre dia, però et prego que m'acceptis aquest regal. És una puput. Saps?, una de les atribucions simbòliques d'aquest curiós ocell és la d'adonar-se de coses que encara no han succeït (com les jugades que es faran sobre l'escaquer) o la de trobar tresors ocults. Es tracta del delicat tresor de la saviesa, que està fet de llums i ombres (el blanc i el negre d'aquest fantàstic plomatge) i és a través d'aquests contrastos que l'iniciat arribarà a comprendre el misteri de les seixanta-quatre caselles. Vols fer aquest viatge amb mi?"
La noia queda tan parada que si la punxen no li treuen sang, sense saber què dir de tan endins com li ha arribat la tirallonga. Després d'uns segons de desconcert, que a en Marcel li semblen una eternitat, finalment ella esclafa en una gran rialla, el símptoma més evident de que el gel s'ha trencat definitivament entre ells dos. No cal dir que na Maia va acceptar de sopar amb en Marcel, ansiosa de descobrir més cops amagats d'aquesta erudició escaquística tan estrafolària, i tot el que hi seguí fou un triomf inapel·lable del nostre enginyós heroi, consagrat en l'art de fer regals grecs a noies de bandera. Només recordar-vos que el factor sorpresa és molt sovint d'allò més aconsellable per assolir les fites més ambicioses, per més inabastables que ens semblin, fins i tot en l'irresistible cas de voler engalipar hipotètiques verges amb tossudes actituds enrocades quant als mètodes més efectius per enlairar-se cap al setè cel.

llpages