Una il.lusió de tres acords.

Un relat de: Bonhomia

es respira l'absència, es respira la mort. milions i més milions d'ànimes buides que es mouen en un projecte de fabricació. si, som fills de la ciència. els aparells cobren vida, durant el s.XX s'ha tractat el tema en móns de ficció, en realisme futurista, s'ha protestat. en el món tant i tant artificial del s.XXI som com mosques perseguides per un esprai antiparasitari. on ets? perquè em trobo tan sol? el temps i l'espai que anem creant ens va separant cada cop més. no sé si et sents igual que jo... però si resulta que no, i que la demés gent enganya amb les mirades i rostres tristes i tristos d'un divendres al matí... quina broma més absurda i cruel... perque per molt que passa el temps no em trec del cap tot un seguit de fenomenologies que no sé si tenen fi ni nombre.
clavat a terra, m'imagino com dono un cop de puny a la paret, però això seria com combatre una il.lusió. una il.lusió que per molt fictícia que pugui ser és una il.lusió, i mentre sobrevisqui, tinc accés al seu portal, rodejat d'àngels i dimonis de pedra. uns miren cap a la porta, d'altres el cel... uns ho fan cap a qualsevol direcció... però el cas és que són de pedra, i, per molt que provinguin d'aquesta mateixa il.lusió, els percebo
visca el rock'n'roll!

Comentaris

  • ets un infant terrible[Ofensiu]
    filladelvent | 03-03-2006

    per què ens ho fas això? et qudes amb els lectors... ens enganyes fent-te la víctima i després et descobreixes en els últims mots... visca el rock'n'roll?? m'he recordat dels nens petits que quan tenen ocasió de dir una paraulota ho fan només per poder riure-se'n després... no sé si m'explico. El més interessant del relat:

    perque per molt que passa el temps no em trec del cap tot un seguit de fenomenologies que no sé si tenen fi ni nombre.

    I jo el que no suporto és que no revisis les teves paraules... "possible simbiosi curiossíssima" em dius en el teu comnentari al meu poema "Son". Jo m'hi reafirmo, en les teves paraules. Però sóc així diferent en una cosa: no suporto veure ni una sola falta en els meus escrits ni en cap d'altres; és això el que no m'agrada de tu, M'hi faltaria una sola revisió (no d'estil si no ortogràfica) de les teves explosions creatives; és el que faig jo, i m'agrada.

    Encara espero que publiquis la biografia; i és clar, que continuis publicant per continuar sentint aquestes simbiosis... és divertit.

    -Filladelvent-

  • clava un cop de puny "metafòric"[Ofensiu]
    llu6na6 | 01-03-2006

    Sergi, la foscor és promesa de llum, esclar!el dolor, de la felicitat.

    Tu dus dins teu una flama que és capaç d'esclafar qui s'apropi a tu, com jo. J

    o i cadascun de nosaltres, duem dins una petita flama també, que si t'apropes a nosaltres, serà capaç d'escalfar-te i encendre la teva joia com un gran foc.

    Només l'amor, l'amistat sincera, il.lumina el nostre pas, i fa aquest cel fosc, i potser, a voltes, tenebrós, ple, ple, ple a vessar: d'ESTEEEELS!*** * * * * * *

    Una abraçada molt, MOLT dolça d'aquesta àvia que sent, sap, que t'estima molt especialment.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.