UNA IDEA BOJA

No gosàvem dir-vos-ho, però ens hem decidit: Vam acabar comprant-li el descapotable a l’Andreu, ves.

Un vespre de tardor amb lluna plena, havíem sopat tot veient una pel·lícula amb un argument sexual una mica sòrdid, la veritat. Arran d'això vam començar a parlar del tema, vam continuar amb fantasies sobre coses que no hem fet, ens vam posar al llit i com sigui ens començarem a tocar, besar, acariciar... i de sobte la Carme va tenir una idea: “Podíem sortir a donar un vol amb el cotxe i anar al mirador aquell que tenim a pocs kilòmetres de casa, per veure des d’allí la lluna plena i el seu reflex al mar”.

En principi em feia peresa..., ja érem al llit..., estàvem ben nuets..., la Carme molt animada em va dir que no era problema, que com que no sortiríem del cotxe, no calia vestir-nos, que ens poséssim els abrics ben cordats i les sabates, a aquelles hores no trobaríem ningú enlloc. “Pot ser algun gai”, vaig pensar, “perquè allí era una zona on es feia “cruising””, ella va insistir que amb la fresqueta no descapotaríem ni sortiríem del cotxe, tot i que portàvem cadires plegables i la tauleta petita al maleter.

Vaig accedir, ves. Què hi podia fer... La Carme va treure quelcom de la nevera, per fer una mica de ressopó i una botella de cava, i els estris necessaris i tot plegat cap a la nevera de platja, vam baixar al garatge i vinga a l'aventura!

No vam descapotar el cotxe, és veritat, però hi havia bona temperatura tot i l’hora que era i a més els abrics. La lluna es veia molt maca, potser una mica més grossa i tot, el seu reflex sobre un mar molt calmat, feia una sensació bucòlica. Muntem les cadires, la tauleta, la llum de color groc, preparem allò per picar, encetem el cava.

Havíem vist un parell de cotxes aparcats a la vorera del camí, però on érem no hi havia ningú, encara que va ser poca estona i en vint minuts ja teníem companyia pels voltants. Alguns passejaven per allí i ens donaven el ”bona nit”, altres no.

De cop van marxar tots, tret d’un xicot força endreçat que va pujar al seu vehicle que era a l’altra punta d’on érem nosaltres, però no se’n va anar.

La Carme es va aixecar de la cadira i va anar fins a una espècie de barana per guaitar al mar. El xicot va sortir del cotxe i s’hi va apropar, però a certa distància; ens va donar el “bona nit” que vam correspondre, a mi em va semblar que no portava pantalons, però no en vaig fer cas.

La Carme se’m va apropar, es va inclinar cap a mi i em va besar, agafada als reposos de colzes de la meva cadira. Jo també la vaig besar i li vaig desfer els botons i vaig agafar les cuixes per sota l’abric. Vaig notar que s’excitava.

Ella me’l tapava i no vaig veure al xicot aquell que se’ns acostés, jo a la Carme vaig acariciar-li els pits i després vaig baixar fins a la vulva i al clítoris, ella va entre obrir les cames; excitada, respirava accelerada, va continuar besant-me amb passió. Vaig veure que s'aixecava el darrere de l’abric; va aparèixer el tors i el cap d’aquell xicot darrere d’ella i la seva mà va coincidir amb la meva a la vulva de la Carme. Vaig sentir que les cames de la Carme fimbraven, vaig veure les mans del xicot agafant-la pels malucs, la Carme gemia.

En tornar a posar la mà a la vulva, com em pensava, ell l’estava penetrant des de darrere, perquè vaig notar el vaivé del penis i de l’escrot d’aquell xicot, mentre ella tenia les mans a les meves espatlles, la llengua dins la meva boca, jo, tot assegut acariciava "els accidents" de la vulva amb una mà, des de les parts penjants i la penetrant d’ell i fins als llavis i el clítoris d’ella, els pits balancejaven al ritme i amb l’altra mà jo n’agafava ara l’un, ara l’altre.

També se sentia la respiració agitada del xicot, a la Carme en un moment semblava que li flaquejaven les cames, va fer uns gemecs ensordits pel petó que em feia i vaig sentir grunyir del xicot, la meva mà a la vulva, es va mullar dels fluids de tots dos.

Ell es va separar una mica, la Carme tot panteixant encara, es va asseure a la seva cadira, va fer un sorbet de cava i n’hi va oferir al xicot, que el va acceptar. Ens vam presentar, “soc l’Enric” vaig dir “i ella la Carme”, “tu com et dius?” va preguntar la Carme, “Jo soc en Francesc Xavier”, va respondre assentat en un piló de tronc dels que marcaven el límit d’aquell espai. Vam estar xerrant una estona, ens vam passar els mòbils per si volíem mantenir el contacte i ens vam acomiadar, ells dos més efusivament, clar.

Recollim les coses; des de la barana fem l’últim cop de vista a la lluna i al mar, motiu de tot plegat i ens n’anem. La Carme estava contenta, em va comentar que amb el de casa, el dels meus dits al mirador i el del Francesc, havia tingut tres orgasmes en dues hores.

Jo li vaig fer la conyeta: "Què?, tu primer folles i després preguntes, oi?", ella em va fer aquell somriure picardiós seu, picant-me l’ullet.