LA ROSA

Arribo a casa i m’hi trobo la Rosa, la Carme m’havia dit que vindria un dia, sí, allò, un dia, ves a saber...
La Rosa és una mica més jove que nosaltres, tres o quatre anys com a molt, la seva germana gran sí que era de la nostra colla del poble i de vegades la portava, però ella no n’era de la colla tot i que no hi feia gaire nosa.
La Rosa és dels pocs d’aquella època que té estudis universitaris. Va fer una carrera de les potents, també té una cultura general força àmplia i el cap ben moblat, però això no obsta perquè estigui com una puta cabra!
Es va casar amb un dels nostres, no dels més espavilats, per cert. Es veu que no va durar molt. Després d’uns anys sola, es va casar amb un col·lega seu de professió i ara es veu que s’han separat.
Explica la Rosa, que després de separar-se, va decidir visitar a tothom que conegués, un dia i si podia hi faria nit.
Es veu que avui ens ha tocat a nosaltres..., una nit...?, diu, i porta una bossa de mà i una maleta?
Han sortit ella i la Carme una bona estona, en tornar portaven uns entrants japonesos, unes orades per fer a la sal, cervesa japonesa, shōchū i cava de marca. Les orades a la sal les faig sempre jo, perquè no porta gens de feina i queden molt bones. Soparíem bé!
La conversa de sobretaula va anar de tot, d’actualitat, d’anècdotes, de records, i amb el shōchū..., de què la Montse (una de la colla, íntima de la Carme) em va donar carabassa i que vaig haver d’anar a raure de la Carme (que malparida!), que llavors jo feia cara de pelar-me-la per ella..., i així.
La Carme va recollir i se’n va anar a la cuina a rentar-ho tot, jo vaig acompanyar-la a l’habitació amb les bosses, va indicar-me que m’esperes i va entrar al bany, va sortir-ne amb les calces a la mà; em va demanar que li baixés la cremallera i li desfés els sostenidors i es va posar al llit ben conilla, li vaig deixar la porta del balcó entreoberta, la vaig tapar amb el llençol i li vaig fer un petó de bona nit, al front.
La Carme i jo ens vam fer el petó i vam posar-nos d’esquena cadascú al seu extrem del llit, que és prou ample, però deixem el mig per a quan s’escau.
No feia massa estona que hi érem, quan vaig sentir un ris-ras de llençol i la Carme dient “ara no Enric que m’estava... Que hi fots aquí Rosa!”. Encenc el llum de tauleta i la Carme també, la Rosa estava al mig de tots dos: “És que em venien coses, d'una banda, del cap a l’altra, m’he sentit sola i he vingut” va dir tota apocadeta. “I quines coses et venien al cap, Rosa?” preguntà la Carme, “ves, les teves mamelles i el culet de l’Enric!” diu, però tot posant una mà a l’entrecuix de la Carme i l’altra al meu!
D’una revolada, es va posar de quatre grapes damunt de la Carme, la va besar, va anar més avall per xuclar-li els mugrons, ara l’un ara l’altre i fins melic. Va venir a mi i em va besar també, va besar-me al pit i anava baixant fins al penis, que se’l va posar a la boca, mentre m’acaronava l’escrot; jo li acariciava la cara i un pit que va quedar-me a la mà; la Carme es tocava el seu clítoris i també el de la Rosa, els tres fèiem moviments, sospirs i gemecs; La Rosa va posar-se damunt meu i es va introduir el meu membre, la Carme ens tocava i besava a mi i a ella alternament. Vaig sentir la Rosa contusionant-se i gemegar i em vaig escórrer deixant anar a l’hora l’esperma i un llarg gruny, la Carme va quedar al meu costat; la Rosa va sortir de damunt meu i es va posar entre les seves cames per xuclar-li el clítoris i amb no res la Carme va llençar un gemec, tot caragolant-se i estrenyent-li la cara a la Rosa entre les cuixes.
Ben exhausts, la nit va acabar de passar tranquil·la amb tots tres al llit.
Penso igual de la Rosa, eh, però ara no em ve d’aquí que es quedi més temps... No sé la Carme què hi dirà.