THE MAGIC TOUCH

UN TOC MÀGIC

La Carme, seia sola a la seva habitació, amb la llum suau del matí, filtrant-se per les cortines primes. L’Enric, havia sortit d’hora per fer uns encàrrecs al poble, i la casa estava en silenci. No ven bé, la veïna devia sentir-se romàntica i va posar una llista de The Platters.

Onnlyy youuuu... li arribava apagadament.

Amb una tassa de te fumejant a la tauleta de nit, la Carme es va deixar endur per un record que li escalfava l’ànima, una nit d’hivern d’uns anys enrere, quan ella i l’Enric, encara plens de vigor, es van perdre l’un en l’altre en un refugi de muntanya. Tancant els ulls, amb les mans suaus sobre la seva pell, es va abandonar a la fantasia d’aquella nit, revivint cada instant com si el temps no hagués passat. El seu cos, malgrat els canvis de la menopausa, es va despertar amb la memòria d’aquell amor intens, i la seva ment va teixir la història amb una tendresa apassionada.

Ara Remember When de fons.

La Carme es va imaginar aquella nit freda d’hivern, amb el vent udolant suaument a fora del refugi de muntanya. La llar de foc crepitava, pintant reflexos daurats al sofà on ella i l’Enric s’havien assegut, amb una ampolla de cava ben freda i dues copes brillant a la llum del foc. L’Enric, amb els seus ulls càlids i aquella rialla que sempre la feia sentir jove, li va agafar la mà, traçant cercles suaus amb el polze. Va ser com una espurna, un formigueig que li va recórrer la pell, com si el seu cos reconegués l’amor que havien construït durant tants anys. Ell li va acostar la copa als llavis, i quan van brindar, els seus ulls es van trobar, plens de promeses silencioses. La Carme va sentir el seu cor accelerar-se, com si aquella mirada d’ell encengués aquell foc que mai no s’havia apagat.

Tancant els ulls, la Carme es va deixar endur pel record de com l’Enric l’havia atret cap a ell, amb tendresa. Les seves mans, fortes però suaus, li van acariciar la cintura, traçant camins per la seva pell sota el jersei gruixut d’hivern. Cada toc era com una ona que l’arrossegava més endins, i ella es va abandonar a aquella dansa íntima. L’Enric la va besar, amb uns llavis càlids que feien gust de cava i a desig, i els seus petons van baixar pel coll, deixant un rastre que la feia tremolar. La Carme es va imaginar com el seu cos responia, com l’escalfor creixia des del fons del ventre, malgrat els canvis de la menopausa que ara, en la seva fantasia, no existien. Era com si el temps els hagués tornat a aquella època en què cada toc era una promesa, i el món es reduïa al sofà, al foc i als seus cossos units.

The Magic Touch se sentia.

La memòria es va intensificar, i la Carme va somriure en silenci mentre imaginava el moment àlgid d’aquella nit. L’Enric, amb una passió que semblava desafiar els anys, es va moure dins d’ella, trobant un ritme que era alhora tendre i profund. Els seus malucs es van alinear, i cada impuls era com una nota en una simfonia que només ells coneixien. La Carme va recordar com el seu cos es va estremir sota d’ell, una onada de plaer profund, un orgasme que la va sacsejar com si una estrella esclatés dins seu. Va deixar anar un crit suau, ofegat contra l’espatlla de l’Enric, mentre els reflexos del foc dansaven al seu voltant. Ell la va mirar, amb els ulls plens d’amor i desig, i va besar-la amb una intensitat que segellava el moment, com si fossin els únics éssers vius en aquella nit d’hivern.

La fantasia es va suavitzar, i la Carme es va imaginar la calma que va seguir, com quan el mar es tranquil·litza després d’una tempesta. Ella i l’Enric es van quedar abraçats al sofà, amb el cos d’ella tou i càlid contra el d’ell. El crepitar de la llar de foc era l’únic so, barrejant-se amb els seus sospirs i rialles fluixes. L’Enric li va acaronar els cabells, i ella va descansar el cap al seu pit, sentint el batec del seu cor com una cançó de bressol. Era una pau profunda, com si el temps s’hagués aturat, i el gust del cava encara li dansava als llavis, barrejant-se amb l’escalfor de la seva pell.

Obrint els ulls, la Carme va somriure, amb el cor ple d’una tendresa càlida. Aquella nit d’hivern havia deixat un rastre en ella, com un perfum que no s’esvaeix. La memòria d’aquell amor intens amb l’Enric encara despertava el seu cos.

He's Mine sonava llavors a ca la veïna.

La Carme va agafar la tassa de te, encara tèbia, i va mirar per la finestra, amb un somriure. Va tancar els ulls un moment més, deixant que l’empremta d’aquella nit d’hivern li escalfés l’ànima.