UNA EXPERIENCIA.

Ell no sabia com dir-m'ho. Els dos ja teníem els seixanta anys més que passats. En Manel, que en tenia quatre o cinc més que jo em digué...

-Va ser tot tant de cop, tant, que vaig quedar-me atordit. La Magdalena... aquella vella del quart segona; vídua des de feia deu anys i que en tenia noranta-set o noranta-vuit...

-Si, si!.. però digues, digues... –vaig dir-li jo per seguir la conversa que s'havia iniciat.

-Collons Joan!.. És molt delicat el que va succeir...

-Cony!... parla d’una vegada Manel !..

-Doncs que el sexe entre nosaltres dos fou d’un grau i d’una intensitat frenètica !..

-Collons!.. Que m'estàs dient; que la Magdalena i tu...

-Si noi... Jo fa més de vint anys que vaig enviudar... i no sé, no sé com dir-t’ho... Hi ha quelcom que queda, que es conserva, que es reté...

-Es reté dius?...

-Collons!... les coses sovint passen com qui obra una finestra amb fort vent de dalt!.. Que no saps perquè, es disparen un seguit de mecanismes adormits, hi t’hi poses amb aquella il•lusió dels vint anys...

-Però que va passar?

-Doncs no ho entenc... Aquella vella era una braça roent... Jo fins hi tot vaig perdre els sentits, sobretot al observar damunt de la tauleta de nit una fotografia d’ella quan tenia vint-i-sis anys...

-Però que va passar, collona!!!

-Que entremig d’aquelles sessions de sexe pur i dur va morir-se de cop tot cridant entremig d’orgasmes senils el nom del seu difunt marit...

-Cony... Quan va morir-se ?...

-La setmana passada varen enterrar-la.