Mecanisme

La tècnica que ens envolta, crec que ens embolica. Hi posen un llacet i un paper de colors i au! Per sobre hi deixen anar un polsim adhictiu. I hi caiem de quatre potes, ens enganxem i ens convertim en tècnicodependents. I finalment, quan no podem més, plorem. Marteta, aquest relat és poesia. que passis uns bons dies, que tinguis una bona entrada d'any i que siguis molt feliç! Una abraçada.

Aleix

Tens raó, Marta. La gent plora perquè s'amaga les llàgrimes fins que és sol o no pot més. Ens agafem massa a una rutina que avui en dia ens duu d'aquí cap allà i força vegades anem desesperats tots dins l'engranatge que ens hem o ens han muntat.

Per cert, em vas recomanar l'Escola de Frankfurt i m'estic llegint Verdad y Método de Hans-Georg Gadamer. No l'entenc massa, però és interessantíssim. També em vas recomanar Hegel. M'haig de començar el seu Enciclopedia de las Ciencias Filosóficas. Aquest segur que l'entenc millor. Merci perquè les dues recomanacions són genials.

Que acabis de passar unes bones festes i que l'any nou et sigui el màxim profitós que et sigui possible!


Sergi : )