Un mite vivent

Aquest cap de setmana passat s'ha concedit a L'Escala el IX premi de narrativa breu Víctor Mora, dins dels actes organitzats pel Triumvirat Mediterrani. He tingut la sort d'ésser proclamat finalista i per tant, publicaran el meu conte, juntament amb altres tretze, entre els quals hi ha el guanyador, Joan Adell ("Brumari") i també Jeremies Soler i Carme Cabús. Tots quatre som usuaris i escriptors actius de Relatsencatala.cat, la web de cultura catalana més visitada d'Internet en la que, tothom qui vulgui, pot publicar els seus relats, articles, poesies o qualsevol tipus de creació literària.
A part de la lògica alegria per la publicació de la meva obra, és per a mi una gran satisfacció formar part del palmarès d'un premi dedicat a Víctor Mora, un escriptor d'una trajectòria brillant dins la literatura catalana. Però si per alguna cosa és conegut internacionalment l'autor de la trilogia "Els plàtans de Barcelona", "Paris, flash back" i "El tramvia blau" és per haver creat "El capitan trueno". I parlar del valent croat defensor de donzelles davant tot tipus de feres, ajudat sempre per Crispín i Goliat i bojament enamorat de Sigrid, és submergir-me inevitablement en la meva infància i recordar clarament aquelles revistes de l'avui desapareguda Editorial Bruguera: Pulgarcito, Tiovivo, DDT.... I ja oberta l'aixeta de la memòria, la inundació em porta les imatges de Mortadelo y Filemón (Agencia de información), Carpanta, Zipi y Zape, Petra (criada para todo), Don Pío, Las Hermanas Gilda, Anacleto, agente secreto i també El sheriff King, amb els seus ajudants, Gordo i Dandy i tants d'altres que, en aquest moment, dormen en les golfes de l'oblit. Els personatges de Bruguera em varen ajudar a evadir-me davant l'educació autoritària del franquisme amb el lema proritati de "La letra, con sangre entra". Afortunadament, com es va demostrar després a bastament, la lletra em va entrar, sense violència, gràcies als meus pares i a la meva germana, que sempre em varen comprar lectures adients per a la meva edat.
En aquelles infantils i inevitables malalties que t'obligaven a quedar-te uns quants dies al llit, mai em varen faltar les aventures del guerrer croat, les travessies per mars sempre procel·losos, els tresors fabulosos defensats per serps paoroses. Recordo especialment aquelles tardes inacabables de Pulgarcitos, canvis de bosses d'aigua calenta i la meva mare fent-me companyia. I aquell transistor que, a Portbou, quan queia la tarda ja perdia la sintonia. Llavors tot es confonia en la meva ment. La remor inintel·ligible de veus perdudes en l'antena, els savis consells de la senyora Francis, la febre vespertina, que a aquella hora remuntava.