Cercador

Llista categories

Un matí diferent.

Un relat de: Bonhomia

UN MATÍ DIFERENT
-Què caram fas, desperta a mig matí?
-No vull anar a escola!
-És la teva obligació! Vet-ho aquí que no seràs res en tota ta vida!
-De moment sóc jo.
-Ah. Ets tu?
-Sí! Vet-ho aquí, també!
-I seguiràs essent tu?
-No! Seré Alexandre Magne!
-Ara al dos-mil setze... ho trobo estrany...
-Ets boig!
-Filla meva, jo t’estimo... però no pots especular amb el temps, dona.
-I els rellotges per a què serveixen, eh?
-Sí, és clar, la relació espai-temps...
-Calla! Ets tu, qui vas a escola avui!
-Però... vaja, bé... quines assignatures et toquen?
-Veus com no hi toques? Fes-me un bon dinar!
-No tenim diners per a menjar, filleta meva... – Es carda a plorar, el pare.
-Doncs mira! Ara hi caus! No vaig a escola doncs no la podem pagar!
-Ai! Pare Nostre! Déu meu m’empari!
-Apa va, papa, okupem una casa.
-Però tu tens dotze anys i...
-I què? Hi ha una casa okupa, al barri que conec.
-Gamberra! Així que t’emborratxes els caps de setmana, eh? Segur que fumes porros!
-Papa, tranquil. T’agradarà. Hi ténen menjar. Hi ha moltes activitats per a grans i petits.
-I què em dirà, la teva mare? Em durà a judici!
-Viu allí.
-Què?
-Parlo molt amb ella. Et troba a faltar des del divorci. Plora cada dia, papa.
-I per què no m’ho havies explicat, això? Jo també ploro molt perquè...
-Perquè la trobes a faltar.
-I molt més que això, filla meva, i molt més que això.
-Saps que a la casa okupa hi ha una sala d’estudi?
-Podràs estudiar? Filla meva, em fas tan feliç...
-De gran vull ser astronauta.
-Però què t’empatolles?
-Vull viatjar per l’univers.
-Ets boja.
-Boja? Vull volar! Ser lliure, pare!
-Tinc gana.
-Doncs fins que ens la tallin, només tenim aigua de l’aixeta. Apa que t’ensenyaré jo a tu que bonica que pot ser la vida!
-Fas broma.
-No, ho dic de debò. Ara anirem a dinar a l’okupa. Amb música i festa! I una birra!
-Hahaha! Marxem d’aquí! Apa, doncs que fem tard!
-Anem a volar?
-Anem a volar.
-No oblidis mai que t’he salvat la vida, pare.

Sergi Elias
09-04-2016

Comentaris

Afegir comentari

Jo crec...[Ofensiu]
Montseblanc | 04-12-2016
...que no l'hem de buscar la felicitat. No hi hem de pensar. És una de les coses que ens ven el sistema capitalista, una més, per fer negoci, encara que sigui a costa de fer-nos sentir malament... Ens imposen tantes coses des de petits...
Viu, simplement, fes el que et vingui de gust o el que puguis. Cerca les petites satisfaccions aquestes que diu la definició. A on són? En la lectura d'un bon llibre, en un got d'aigua fresca a l'ombra d'una figuera un mes de juliol, en un orgasme inesperat o esperat, en un somriure que algú ens regala, o el somriure que nosaltres regalem sense esperar res a canvi... És tot petit, íntim, i cadascú té les seves petites satisfaccions, diferents per cada persona... Però és això la felicitat, segons de satisfacció plena, res més... I aquells nanos ho van tenir i m'ho van regalar. I si dius que tu ho has pogut sentir a través del que he escrit, doncs això és la felicitat per a mi ara mateix, transmetre una miqueta del que porto a dins...
(aquesta és la resposta al teu comentari al meu relat de la felicitat, l'he posat allà però després he pensat que no la veuries i per això la copio de nou aquí, en aquest "matí diferent" que també és, al cap i a la fi, una búsqueda de la satisfacció plena)
relat molt bo[Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 10-04-2016 | Valoració: 10
Un relat molt actual per desgracia, molt del nostre temps. Ho has reflexat molt bé

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >