UN LLOC INCERT 2

UN LLOC INCERT 2

Em vaig aixecar del llit amb unes lleganyes de cal déu. Vaig treure'm el pijama i em vaig dirigir cap a la dutxa. Em vaig preguntar quina cara faria i mirant-me al mirall... Ep! Aquest no sóc jo! ... quin esglai i espant ... al mirall hi havia el follet del somni somrient-me... envoltat de pols de neu altra vegada... em va parlar:
-Tros de burro! Tros de burro! Ha ha! Dormint de cap per avall, eh?
I jo em trobava de sobte en un estat tremolós i d'angoixa... Però si jo estava despert! Quina por! La vida, almenys em semblava això, en un estat deplorablement tens i mortífer...
-Q... q... qui... Ets! Q... qui... qui ets!-. Jo tremolava de cap a peus.
-Sóc el del teu somni d'aquesta nit, tros de burro! Tros de burro! Ara no pots anar a feinejar! I de l'hospital al psiquiàtric! Tros de burro! Tros de burro!
-P... p... prò-pr-què-m-dius... t... t... tros d... d... de burrhhhoooo.... ¿?
-Ets el que ets, i no ho pots evitar. Pensaves que en la vida tot és normal? Que només hi juga un paper primordial la realitat aparent?

De sobte em vaig recordar que jo era un pollastre dins el somni... i d'algunes paraules sobre papallones que havia sentit d'allò que veia al mirall. Sí, era ben despert i no somniava, el follet tenia raó. ...