Un forat a la butxaca

Un relat de: Iona
A vegades, no sabem ben bé perquè el nostre cervell recorda flaixos passats amb tot detall, tot i ser moments realment poc destacables, que fins i tot podríem considerar banals.

Aquí en teniu un.

Era un dia laborable d'estiu al migdia. A aquella hora no hi havia gairebé ningú pel carrer, i amb la meva mare ens dirigíem a dinar al restaurant que hi havia a prop de casa.

Jo era una nena i d'aquells dies recordo que per la televisió del restaurant feien els dibuixos animats del mundial de futbol del 1982 protagonitzats pel "Narajito", que al menú del dia, a l'hamburguesa l'anomenaven bistec rus, que en aquell moment em va semblar un nom molt exòtic i que, tal com va explicar-me la filla dels amos de l'establiment, si et volies posar malalta per no anar a escola, podies aconseguir-ho menjant molt de formatge.

Però el record principal que em transporta a aquell moment és el que em va contar la mare mentre anàvem a dinar. Aquell dia no havia agafat moneder com era habitual en ella, sinó que amb les preses s'havia guardat alguns diners del calaix fet durant el matí, a la butxaca dels texans. I tot caminant, mentre burxava dins les butxaques per mirar si realment portava prou quartos per pagar els dos menús, em va dir que el dia de demà, mai goses posar els diners als texans, que allà sempre es perdien.

Em vaig passar anys imaginant com s'hi feien forats i com les monedes o bitllets s'hi podien escolar, i encara ara, quan guardo la moneda del carro de la compra a la butxaca dels texans, penso en la mare en aquell calorós migdia d'estiu.

Comentaris

  • forats[Ofensiu]
    Atlantis | 18-08-2022

    Al meu fill sempre tenia les butxaques foradades, sobretot per les claus i a mi mes aviat em passa el què diu Prou bé, que perdo coses entre el forro i la tela...

    Em recorda la cançó del Serrat: les butaques foradades, la roba plena de pols...

  • Correccio[Ofensiu]
    Prou bé | 14-08-2022

    Record... Uf

  • Records[Ofensiu]
    Prou bé | 14-08-2022

    Un bon relat d'un record de quan eres nena i que encara et torna.
    Em meu de forats a la butxaca no són de texans, són d'antics i jaquetes. Quan ja donava quelcom per perdut... Apareixia a la vora de la vestimenta... allà baix s'havia amagat!

    Un altre rècord és de quan l'àvia deia: "aquell no farà res de bo, té un forat a la butxaca". No cal ser tan gran com jo, per saber-ne el significat, oi?

    Gràcies Iona per fer-me recordar!

    Amb total cordialitat

  • Records[Ofensiu]
    Marina i punt | 11-08-2022

    Com la memòria ens acosta moments del passat per reviure'ls amb tendresa. Gràcies per compartir-ho.

    Salutacions

  • A mi també![Ofensiu]
    llpages | 11-08-2022 | Valoració: 10

    M'he vist en idèntica situació que la teva: he perdut un munt de coses a través de les butxaques dels texans! Primer vaig adonar-me que les claus anaven fent forat sense adonar-te'n, i després que unes quantes monedes també afavorien que la butxaca acabés com un colador. Un relat divertit que ens posa en alerta per un tema tan freqüent com silenciat, hahaha! Bona feina, Iona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

63 Relats

223 Comentaris

16912 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Durant el confinament vaig provar això que en diuen escriure i ves per on em va agradar. Ara, novella en el món de l'escriptura, vaig fent, desfent i aprenent.

El meu blog: Despullant sentiments de Iona