Un dia comprendràs

Un relat de: ITACA

A vegades les fulles cauen,
A vegades les teves llàgrimes també.
Però mai veus la bellesa d'aquests fets per a casi tothom insignificants.
Ara rius mentre em dius que estic tocada de l'ala, em preguntes quina bellesa pot tenir la caiguda d'una fulla, i quina te una llàgrima.
Tan sols tinguis al teu inesperat nadó sobre els teus braços, les teves llàgrimes faran arribar la tardor, i jo al teu costat et besaré les galtes, i et deixaré la primera fulla a la mà.

Aquell dia comprendràs que les petites coses poden ser les millors de la teva vida.



Comentaris

  • arrenglerades a l'ombra del món..[Ofensiu]
    antonvaitot | 24-08-2005 | Valoració: 8

    Trobo que tens raó quan dius que són aquelles les petites coses, aquelles que viuen arrenglerades a l'ombra del món, les que... sobtadament quan ens manquen, quan no hi són, són les que més desitjem i les que ''de totes totes'' fan de la nostra vida quelcom més que un cúmul d'imatges.

    Et seguiré llegint ! Em sap greu haver-te descobert fruit del teu comentari. Gràcies!

    adrià

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.