Cercador
Un demà com avui
Un relat de: ITACADemà com avui
marxaran hi hauran marxat sentiments cristalins.
Però encara això no oblidis que quan per fi caiguis
En aquell món on arribem de nit
T'agafare de la má com sempre
I t'explicare tot lo que m'ha succeit al dia
Només haura cambiat que ja no som un
Però encara això em sentiras tan aprop Amor
Que lluitaras al despertar contra el record del pensament
Tornante boig sapiguent
que jo hi he estat junt a tu tota la nit .
No despertis encara ,
la magia encara volta per l'habitació
Només hi sere quant tanquis els ulls
i perteneixis a mi sense condicions.
La llum penetra a l'habitació
Jo m'acomiado un cop més de tu
I sense fer soroll marxo desconcertan-te una vegada més
Un dia qualsevol comença per a tu i per a mi
Tingues confianza
que quan em necesitis jo sere com sempre
A la vora del teu llit.
Comentaris
-
molt humá[Ofensiu]AINOA | 27-03-2005 | Valoració: 10
Hola Clara:
M'agrada molt el teu relat.
Es molt profund i amb un sentiment molt pur, envers la persona estimade.
Transmets molta emotivitat.
Una abraçada, -
Reflecteixes...[Ofensiu]Llibre | 24-03-2005
una situació que es repeteix. I ho fas tot aprofitant, per començar, el títol: "Un demà com avui". Força suggerent.
Però no només és això, sinó que dotes aquest poema d'una estructura closa, tancada en ella mateixa. Això passa quan escrius: "Tingues confianza / que quan em necesitis jo sere com sempre / A la vora del teu llit."
Tens raó: un demà com avui.
Salut!
LLIBRE
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142006 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada