UN AHIR SENSE FUTUR ?

Un relat de: MariaM
Pel poc o molt coneixement que tinc de mi mateixa, podria dir que sóc optimista de mena, o si més no, sóc contrària al pessimisme. Com la Madol, que ha estat un crit de vida. La seva història, és la història d’un esforç. Orfe de mare de petita, sempre s’ha lamentat de la manca d’estudis i, certament, no ha assolit un certificat que els acredités. En la vida real però, els ha assumit plenament, de manera instintiva. De joveneta, ho reconec ara de gran, m’emmirallava en ella.
Ahir vam estar juntes. Divagàvem sobre la maratoniana cursa del mal bitxo i de les seqüeles que deixa als que atrapa en el camí. Ella encara té projectes. Vol que l’acompanyi a l’advocat perquè l’assessori respecte a patentar-ne un d’ells. M’ho explicava i vaig flipar. Gairebé centenària i amb projectes de futur.
Havíem deixat el tema del mal bitxo per entrar de ple en el món de la moda, el seu. Se l’hi escaparen les llàgrimes en parlar de la mort, tant recent, d’en Pierre Cardin, com si encara treballessin junts a París i ella no hagués tornat a BCN, fa una pila d’anys, per obrir el seu propi “atèlier” on va trumfar sense fer soroll.
I, així, sense fer soroll, és com ha marxat. De bon matí, m’han demanat que hi anés el més aviat possible; calia fer els tràmits amb la funerària, sobretot, saber com l’havien de vestir. Un cop allà, no he dubtat entre el blanc del sudari i el vestit negre de París. El París dels seus afanys; dels seus records, sempre latents. Treballava a la rue Rivoli, vivia a la rue Auber a tocar de l’Opéra, passejava en “bateaux Mouche”, de nit i l’enamorava recórrer a peu les quais de la Seine, després de la pluja i aturar-se, sola o acompanyada, en el Pont d’Alexandre III, ple de llum i esplendor. De no conèixer París, el coneixeria pam a pam per mitjà d’ella.
I, no caldria dir-ho... ha marxat amb el seu glamurós vestit negre de París. No faltava més!!
En Pierre, que l’ha precedida, l’esperava en el futur, en el més enllà. El seu cel serà París.

Comentaris

  • Saber preparar-se el futur.[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2021

    Si més no que hi viatgem elegants.
    Moltes gràcies i Salut.
    MariaM

  • Preciós[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2021

    Sí, això és la vida: i hi hem vingut a aprendre i a estimar.
    Gràcies i una abraçada.
    MariaM

  • commovedor[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2021

    Estic contenta de haver-ho encertat. Moltes gràcies!!
    MariaM

  • commovedor [Ofensiu]

    Un relat que transmet molt bé la superació i l'esforç de les dones d'aquest generació. transmet molt bé la força i energia de la Madol.

  • Preciós[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 03-03-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat com has anat desenvolupant el relat. Un relat realista i encara que pugui sembla trist, en el fons transmets optimisme. Potser perquè jo vull ser com la teva protagonista "sempre amb projectes", encara que em faci centenària, la il·lusió i les ganes de fer coses sempre s'ha de tenir . Això és la vida...
    Gràcies pel teu relat,
    Salutacions,
    Neus

  • Saber preparar-se el futur.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-03-2021 | Valoració: 10


    La Madol té una història prou profunda des que va ser orfe de jove. Ha de fer-ne a poc a poc els vestits que la portaran al més ennlà. M'ha agradat bé i el seu plantejament, el desenvolupament a Paris.
    Enhorabona, MariaM.
    Saluts i una abraçada...