Últim sospir d'amor.

No, no em soltes, queda't,
queda't i fem aquesta nit de València una ciutat en flames sense ser 19 de Marc,
queda't i agafa'm la mà,
i caminem,
però no em preguntes on, perquè només podré respondre que no em soltes.

Només vull tancar els ulls, notar el vent i sentir-te el riure,
acaronar-te els dits i respirar,
i oblidar que marxaràs,
ho sé,
no vull pensar-ho,
sols vull sentir-te a prop una nit més,
i demà, aquesta nit serà utopia,
però ara no em soltes,
agafa'm la mà i caminem.

Promet-me que aquesta nit et quedaràs,
i que em faràs llum fins que se'n vaja la foscor,
jo et promet només aquesta nit per oblidar-te,
ho promet,
i ja no et pensaré més el riure, i oblidaré quantes pigues tens a l'esquena,
i com ens besàvem amb els ulls,
i com dir-te t'estime...
però aquesta nit,
agafa'm la mà i caminem.

I si aquesta nit et quedes,
amb els ulls tancats porta'm a la mar,
i quan el sol ens descobrisca, et soltaré la mà,
i jo me n'aniré i tu també ho faràs,
i no miraré enrere perquè sé que estaràs bé,
i jo dins meu em desitjaré el mateix,
però aquesta nit de cor trencat i mar als ulls,
no necessite més,
sols agafa'm la mà i caminem.