ELS PILETS.

El meu nom és Elsa, malgrat que tothom em coneix com "la pileta".
Els "pilets" som nosaltres, la meva família, batejada amb aquest malnom d'ençà que la meva besàvia va arribar del seu poble natal, Piles, a aquest d'on ara som.

Avui ens ha vingut a veure a casa el Toni, el meu net. Fins avui l'últim "pilet "de la família, ja que, als seus braços portava a Jaume el meu besnet, qui des d'avui rebia el títol del "pilet" més jove de mans de la "pileta" més vella, una servidora.

Ara que el temps m'ha glaçat els cabells i amb el Jaume als braços asseguda al meu butacó, em capbusso dintre dels meus records, i recordo a la meva àvia, la primera "pileta" que vaig conèixer, la que em va criar i amb llàgrimes als ulls em va portar agafada per la mà fins a l'autobús que em portaria a Bèlgica sent només una nena, fins que acabarà la guerra.
Allà vivint amb una família desconeguda que no els batejava cap malnom, o almenys que jo entengués, vaig aprendre realment el significat que hi ha darrere d'aquell mot que ens batejava a cada un dels nouvinguts de la família.
Aquell malnom amagava l'estima més pura, desinteressada i compartida. Era la camaraderia més bondadosa i lleial, era tot allò que tant vaig anhelar sola a Bèlgica i que només podia trobar en els "pilets". Era la companyia dels meus, les mirades carregades d'afecte, les mans més generoses, els somriures de debò, la confiança, el no ser res si no ho som junts.
Ara aquella nena ja no hi és ,les meves facultats disminueixen i són els "pilets" qui són les meves mans, els meus ulls i les meves cames, i continuen sent l'esperança dels que hi som, dels que venen i dels que estan per vindre.

Han passat molts d'anys ,moments i persones, que amb el pas del temps hem continuat teixint aquesta xarxa de protecció i estima, de cures desinteressades i de suport incondicional.
Ara, es el meu besnet a qui cobrim amb aquesta xarxa que fa tants anys que teixim.
Ara, es el meu besnet l'esperança i la certesa de què continuarem teixint.