Amor gelat.

Un relat de: Ciutatgelada
I per mes ràpid que caminés, no em podia treure de sobre el fred de la teva mirada en dir-me que no tornaries, en dir-me que ara em toca caminar sol, que deixem enrere milers d'hores junts, milers de records... Oblidar aquelles matinades que mai acabaven, quan ens foníem en un sol cos, els capvespres, el teu somriure, les teves mans, els nostres projectes, les nostres promeses...

Aixeco el cap amb els ulls plorosos, intento aguantar el plor, em trobo sol...

Em poso camí a casa, una ciutat gelada sota els meus peus, a cada pas que dono tornes al meu cap, tornen les llàgrimes als ulls i torno a aguantar el plor una vegada mes... Definitivament vas marxar, et vullc...

Avanço al mateix temps que em cau la nit a sobre, al mateix temps que creuo la meva mirada amb la de la gent que em trobo, al mateix temps que penso mil formes d'haver evitat aço i al mateix temps que penso com serà la vida a partir d'ara.

Comentaris

  • Tot sentiment[Ofensiu]
    Hannah | 19-02-2016

    Ai l'amor! El trobes i quan el perds com una allau tot et cau a sobre.
    Pero sempre quan el gel es desfà es que la calor torna.
    Tot passa, i es desgela, i després el Sol escalfa
    Un poema molt bonic i ple de sentiments.
    Una abraçada de Hannah i anims!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ciutatgelada

6 Relats

3 Comentaris

2362 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
"Només un cap ple d'històries."