Despedides.

Un relat de: Ciutatgelada
Te'n vas anar,
Te'n vas anar amor meu,
i ara només queda en mi una trista olor a tu,
i l'ànsia de buscar-te, que em consumeix...
I el no poder trobar ciutat com aquella que vaig veure en els teus ulls.

I ara que no hi ha carrers on recórrer les teues cames,
ni vent ni adreça que em porte a tu,
només tinc un cel al qual somric i li pregunte com t'anirà,
i un cor que em crida en silenci que t'espere.

Ara amor meu, només guarde un grapat de versos molt endins de mi,
un paper i un llapis en el qual a vegades parle de tu,
i les meues mans,
les mateixes amb les quals vaig pecar,
ara rese nit rere nit,
tornar a tocar-te.

Comentaris

  • Esperança[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 30-10-2023

    Un bonic poema que desprèn una gran dosi de sentiment autèntic.

    M'ha encantat Ciutatgelada.
    Salutacions.
    Rosa.

  • Espera[Ofensiu]
    Prou bé | 30-10-2023

    Un poema trist però que conté un bri d'esperança. Els records, regals per al esperit adolorit.
    Un bon poema
    Amb total cordialitat

  • Saber-ne[Ofensiu]
    llpages | 30-10-2023 | Valoració: 10

    Uns versets colpidors sobre una absència. Paraules que traspuen sinceritat i dolor a parts iguales, et deixen el cor encongit per la tristor que transmeten. Molt d'ofici en aquestes quatre línies, molt bé.

l´Autor

Foto de perfil de Ciutatgelada

Ciutatgelada

10 Relats

22 Comentaris

3802 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
"Enmig d'un fantasieig, cercant totes les lletres per estimar"