Un verset sense sentit.

Un relat de: Ciutatgelada
I a les nits que canto al fosc,

Busco trobar la llum a les palpentes,

I que amb la meva veu ressoni el que no diu el meu cor,

I així desperti als adormits i pugen viure.

 

I que m’escoltin al matí qui d'estima en busqui tindre,

I al capvespre jo escriure quatre versos per dedicar-te fins que em faci callar l’alba,

I ensumaré la nit  amb un verset sense sentit,

I faré nosa fins al migdia per no trobar-te a faltar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer