tu per sobre de tot

Un relat de: Bonhomia

sempre els mateixos passos...
espero que duguin a algun lloc!
amb esforç treballo el camí
per ser escoltat
per ser escoltat per tu

i el camí
s'omple d'imatges repetides
cada dia la mateixa funció
que s'obre i es tanca
per deixar-me caminar,
fatigosament
cap a tu...
però...
no hi ets!
però què dic...
això no és cap sorpresa per a mi

puc considerar
que la meva vida no val
per a res més
que per seguir-te
i amagar-me a la vegada
de tu
potser per no fer-me pesat
i potser això
m'ho diu l'experiència

jo no confio en res
simplement em deixo guiar
pel meu cor
que no està fet per ser ocell
però li agradaria volar
per poder trobar-te

hi ha tantes coses
que t'hauria d'estar dient
però mai hi ets
i parlo per parlar
perque m'ho indiquen els sentits
però ets tu
la més brillant presència
que jo tindria el goig
de contemplar

dins aquestes nits,
dins aquests dies,
quelcom viu
per sobre de tot el demés
i aquest quelcom ets tu
o sigui una altra vida
on jo no puc entrar
però no trobo manera
de fer-te saber
el que sento
perque és tan gran
que m'espanta

però ho noto al cos:
estic malalt
malalt per tu,
contínuament
el cor em fa mal...

tinc la sensació
d'estar perdut
menys quan et trobo
perque és tan absurd
no deixar de pensar
sense viure-ho...

em perdo en somnis
en somnis de la meva imaginació
m'agradaria saber
què és el que puc fer
i ensenyar-te
que això que tinc
és de voluntat molt forta
és fet d'un amor
que per molt desconcertat que visqui
és com un castell de pedra
al mig d'un desert
rodejat per serps divines
que no deixen passar res

ja no m'ho pregunto...
l'amor ha pogut més que jo
i jo haig de sobreviure
amb això

Comentaris

  • Sergi Elias Bandrés[Ofensiu]
    Nina Abril | 11-05-2007

    És el destí dels amors no corresposos. No sabem tancar les portes que ens fan mal, fins que ha passat molt de temps. Però si sobrevivim al pas del temps i podem mirar aquella persona amb certa indiferència, podrem dir que hem guanyat. Perquè deixem de ser presoners...

    "la meva vida no val
    per a res més
    que per seguir-te
    i amagar-me a la vegada
    de tu"


    Nina Abril

  • i per sobre de tu, l'infinit![Ofensiu]
    Unaquimera | 27-04-2007 | Valoració: 10

    Un altre poema molt personal amb aquella olor peculiar a sinceritat que desprenen sempre els teus relats i que jo valoro ben especialment:
    "dins aquestes nits, dins aquests dies,
    quelcom viu per sobre de tot el demés
    i aquest quelcom ets tu o sigui una altra vida
    on jo no puc entrar"

    Fas petites observacions que puc compartir perquè les he viscudes com a sensacions pròpies:
    "Sempre els mateixos passos... espero que duguin a algun lloc!
    Saps? Quan jo tinc ganes de caminar, ho faig amb els peus descalços per la sorra, vora del mar... per això t'invito per si et ve de gust a que vinguis a passejar per la meva platja Assedegada..., sota els crits de les gavines, ja que tens "el meu cor que no està fet per ser ocell però li agradaria volar"

    T'envio una abraçada com una onada,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.