Cercador
Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Era tan maldestre que un de cada quatre expedients que grapava li quedava cosit al puny de la camisa.
A diferència dels coloms,
de potes poc prènsils, les cotorretes argentines tenen grapes: amb una poden agafar-se d'una branca mentre amb l'altra sostenen l'aliment.
A més del nas.
Alguna cosa deu tenir, l'Adrien Brody, quan ha protagonitzat tantes pel·lícules importants.
Aquell vell verd.
Pujava al metro, en hores punta, per poder arrambar i grapejar les senyores amb més facilitat.
Campanya benèfica.
Aquella dona, salerosa i de formes arrodonides, presidia la mesa petitòria de la campanya contra l'anorèxia.
Cantant famós.
Era tan irresistible que, quan es baixava de l'escenari, la gent li estripava el vestit per endur-se trocets de roba.
El coach.
Pocs sabien que l'assessor d'aquell polític amb tant de carisma era la seva àvia de noranta-sis anys.
El futbol.
Trobo ridícul que vint-i-dos adults amb pantalonets curts donin patades a una pilota, però alguna grapa deu tenir, aquesta activitat.
"El knack" (Richard Lester, 1965).
L'habitual de Lester, Michael Crawford, malda per aconseguir el knack, traduïble per sex-appeal, carisma, ganxo o grapa.
"Els millors anys de la nostra vida" (William Wyler, 1946).
L'actor no professional Harold Russell, mutilat de guerra amb les unes grapes ortopèdiques, va guanyar l'Oscar 1947 al millor secundari.
Escriptora amb grapa.
Amb més de 400.000.000 d'exemplars venuts de les seves novel·les, Corín Tellado no obtingué el Nobel però ostenta diversos rècords.
Exercici.
Ordeneu, segons el grau de sinonímia, tenir atractiu, autoritat, carisma, ganxo, gràcia, grapa, magnetisme, poder de seducció, sex-appeal i simpatia.
Fer o no fer literatura.
Hi ha relataires que deuen tenir grapa perquè, sense "fer literatura", són força llegits i comentats.
Grappa.
Segons la Viquipèdia, és un aiguardent de brisa italià, de 40 a 60°, amb més de 2.000 marques comercials.
Grapping.
El grapping (no grappling) és un nou tipus d'esgrima, amb grapadora en lloc d'arma blanca convencional.
Juan Carlos I.
Es veu que l'anomenat Rei Emèrit tenia tanta grapa amb les dones com poca grapa llegint discursos.
L'Euromed.
Quan a València compro els bitllets d'anada a Barcelona i tornada, sempre me'ls grapen. No sé per què.
Llogater morós.
Passava a quatre grapes per davant de la finestra de l'arrendador, a qui devia sis mesos de lloguer.
Material d'oficina.
Sempre duia al damunt una grapadora mini i una capseta de grapes, que s'acabava obrint i n'hi emplenava la butxaca.
Museu del Disseny, de Barcelona.
Ubicat a la Plaça de les Glòries, aquest edifici de Bohigas, Martorell i Mackay és conegut popularment com "la grapadora".
Novel·la supervendes.
Tothom es preguntava què tenia aquell best-seller, fins que es descobrí que havia estat creat per un sistema d'IA.
"Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio".
Aquell lampista era un graponer encara pitjor que el personatge Otilio de l'historietista Francisco Ibáñez.
Pintors, no grafiters.
Aquells dos artistes urbans amb grapa es desafiaren a pintar, en un dia, cadascuna de les parets mitgeres d'un edifici.
Punts de sutura.
En ferides superficials, els punts de sutura cada cop es fan més amb tiretes adhesives que amb grapes.
Segon dilluns festiu.
Avui, dilluns següent al de Pasqua, el País Valencià celebra el dia del patró Sant Vicent Ferrer, carismàtic predicador medieval.
"The unknown" (Tod Browning, 1927).
Estrenada a Espanya com a "Garras humanas", aquesta pel·lícula muda de terror fou protagonitzada per Lon Chaney i Joan Crawford.
Tot és relatiu.
Aquelles grapes rematades amb urpes no corresponien a un animaló inofensiu... Fins que s'adonà que les mirava amb lents d'augment.
Tot per la Pàtria.
Més que carisma, aquell cap militar tenia barra: després d'arengar la tropa a lluitar, es retirà a fer el vermut.
Trencalòs.
Aquest voltor engrapa ossos de canya i els deixa caure a gran altura, per trencar-los i poder accedir al moll.
Tres dictadors.
Mussolini i Hitler eren carismàtics i arribaren al poder sense vessar sang. Franco no n'era i necessità una guerra civil.
Comentaris
-
Atracció[Ofensiu]llpages | 01-05-2025
Potser "atracció" seria la paraula que englobaria totes les trenta nanoocurrències, que així d'entrada he quedat una mica KO en anar-les llegint. Sovint m'han recordat les famoses "greguerías" d'en Gómez de la Serna. A banda, veig que has passat de vint a trenta, estem davant d'un model inflacionari? Hahaha, en qualsevol cas, són píndoles que provoquen reaccions insospitades al lector: unes fan riure, d'altres indueixen a investigar, les altres difonen coneixement, n'hi ha per triar i remenar! Per treure's el barret!
-
Ironia[Ofensiu]SrGarcia | 29-04-2025
Quan vaig veure que el tema era "Grapa", vaig pensar: aquesta vegada li han posat difícil al Joan Colom. Però sempre te'n surts, no sé com t'ho fas.
Com sempre, una barreja de temes diversos: humor, història, cultura popular, cinema, literatura i política.
La paraula "grapa" és agafada en tots els sentits possibles, tant literals com metafòrics, D'algun nanorelat no veig clara la relació amb algun significat de la "grapa".
De l'Adrein Brodi no n'havia sentit parlar, però el que n'he llegit m'ha agradat molt.
L'expressió "vell verd", sempre m'ha semblat una traducció literal del castellà "viejo verde", però veig que és admès, doncs anar fent. Ara, això de "quan es baixava de l'escenari", és una espardenyada de les grosses, home. Baixar no és un verb pronominal en català, sí que ho és en castellà.
Però amb això de l'aiguardent de brisa, sí que t'has lluït. No és gaire sabut que a la paraula castellana "orujo", li corresponen dues en català: "brisa", bagàs del raïm i "sansa", bagàs de les olives.
No entenc que vol dir "fer literatura", tothom qui escriu a RC fa literatura, sigui en un gènere o altre.
A "Tot per la pàtria", sembla que et refereixis a la figura popular del "Capitán araña".
Podria fer molts més comentaris, l'enginy dels relats ho permet, però potser ja n'hi ha prou. La veritat és que no pares de cavil·lar i el resultat són uns textos amens, enginyosos i divertits, amb molta ironia i referències culturals.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.