TotS eLs MirAllS trEnCaRé…

Quina meravella de poema, que té un aire molt bo i amb molta qualitat.
M'encanta llegir-te, amic Joan.
Ara estic de nou en Relats en Català.
Una salutació
Perla de Vellut

-Ja em diràs alguna cosa en la meua pàgina...

M'ha encantat aquest poema, ple de força i de positivisme, trencar miralls i fer nous camins.
Espero que passis molt Bon Nadal i Feliç any 2014 i per cert que tinguis molta i molta sort amb aquest nou llibre que pinta de meravella!!!
Una abraçada

Tot el poema és un esclat de vida, un desig sorgit de l'ànima per desfer-se de tot allò que la turmenta. Unes imatges precioses guiades per la destresa de la teva creativitat. I ara que aviat començarem un nou any és bo tenir present aquests propòsits, que a tots ens seran molt útils, ja que si fa no fa també tots hem passat per moments personals molts durs a les nostres vides.
Gràcies, doncs, per aquest bellíssim poema i per tots els missatges que inclouen. Et desitjo que passis unes Bones Festes de Nadal i Any Nou.
Una abraçadota, Joan!

Genial! Com tot el que escrius. Està bé desfer-se de les coses negatives i emprendre una nova vida coincidint amb l'any nou. Em comentes que s'ha de viure el futur i el present i tens tots la raó del món. El passat que ens ha fet mal s'ha de rebutjar i oblidar. Tanmateix, a mi m'encanten els records dolços de la infantesa, especialment tot lo relatiu a la festa de Nadal.

Ets un poeta increïble, cada un dels teus poemes són per a llegir-los vers a vers, paraula a paraula. M'encanta la teva poesia!

Sí senyor! La poesia també denota força i força de vojuntat. Aquest poema és una reafirmació personal excel.lent. Rep una forta abraçada Joan, que passis un molt bon Nadal i records de la Pinya de rosa!

Aleix

Reneixer en llibertat, benvolgut Joan, quan el cor ho demana amb tanta forcga i sentiment de ben segur que la porta ja es oberta.
Una gran abracada
Nuria

Ja estàs fent coses molt boniques!
Que passis un bon Nadal amb la teva dona i gràcies per la teva benvinguda a Relats.
Olga

Reneix re, reviure... a morir sempre hi ha temps, crec que parles de la mort moral, i aquesta mort es molt dura i depen de tu i no depen de tu, fins un cert punt la voluntat pot i molt, però no és tot i també s'esgota ... i si ja posats parlessím d'una depressió, val més no voler fer-se massa el valent i cerca ajut que ja és prou difícil així i tot...

Així i tot l'actitud del protagonista del poema es l'adequada per sortir-se'n!

Confiant en que no sigui dins el gènere biogràfic ...

Anna

M' ha agradat molt llegir este poema, està molt bé, té la seua particularitat especial
com s'han de trencar tots els miralls. molt bé, Joan. així m'agrada. Un gran salut, de Rafael Molero

I ben trencats
Els miralls reflecteixen només el que veiem exteriorment i a vegades el que volem veure. No és fàcil, però ben bé que s’han de trencar i viure sense prejudicis.
Molt encertat
Salutacions:
Cesc