Totes les famílies són psicòtiques

Un relat de: Societat Anònima
La Maria no es parlava amb el Joan. Tot i que era el seu germà s’havien barallat quan va morir el seu pare. L’herència havia estat la coartada. La gelosia latent i l’enveja, els motius reals. El cas és que ni la Maria, ni el Joan es volien veure. El Joan tampoc es parlava amb el seu cunyat, el Jacint. Dos galls en el mateix galliner ,- deia la Sílvia , germana del Jacint -. Aquesta no es parlava amb el Pep, cosina d’ella i del Jacint. Asseguraven que era un poca solta i que va voler estafar a tota la família amb un negoci dubtós. El Pep només es parlava amb la seva mare, la Núria, que per la seva part, no es parlava amb la Mercedes, la seva veïna tafanera i inculta que sempre evitava a l’ascensor. La Mercedes s’havia barallat feia temps amb la Dolors, la veïna del tercer, perquè una vegada li va tacar uns pantalons amb lleixiu quan fregava el terra del seu pati. Per aquest motiu no es parlaven. La Dolors era una dona molt reservada i gairebé no es parlava amb ningú. Tan sols es parlava amb el Quim, l’home que portava el butà tots els dilluns puntualment. Tanmateix, el Quim no es parlava amb la Neus, la seva cunyada. En una boda ell havia begut massa i quan li va insinuar que volia portar-la al llit, ella li va fotre un clatellot davant de tothom. De rebot, el germà del Quim, el Lucas, tampoc li parlava. El Lucas, per la seva banda, no es parlava amb la Laia, la seva exdona. El divorci havia estat massa dur com per perdonar segons quines coses. La Laia no es parlava amb l’Anna, companya de feina. L’Anna no es parlava ni amb la Laia, ni amb el Benet, cap del departament comercial de l’empresa on treballaven la Laia i l’Anna. I el Benet no es parlava amb la Maria, antiga clienta. I la Maria, com ja t’he dit, no es parlava amb el Joan.



El proper diumenge la Maria es casa i encara no sap com seuran els convidats. Primer ha de saber qui no es parla amb qui. I és que totes les famílies són psicòtiques.

Comentaris

  • Sembla mentida...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-05-2012

    però això que descrius, potser amb no tanta contundència, passa a gairebé totes les famílies. Costa això de passar plana i acceptar a cadascú com és sabent que són quatre dies i mal comptats. També és cert que no és imprescindible que s'estableixi l'empatia en cada relació familiar, però probablement podriem fer més del que fem perquè al menys fossin relacions cordials i no esquitxessin a la resta,
    El relat descriu de forma amena i divertida, com en una caricatura, l'ambient familiar que es viu en algune famílies. Tot i així, m'ha semblat versemblant.
    Una abraçada

  • Avui m'ho pendré amb humor gràcies a tu[Ofensiu]
    Illadestany | 17-05-2012 | Valoració: 10

    Què bo, noi! Aqui hi quedem tots ben retratats, ara mateix me'n vaig a una reunió familiar, i la veritat és que ja fa estona que tremolo, intentaré pendre-m'ho amb humor, tot recordant l'exemple del teu divertit relat

  • titols[Ofensiu]
    xelofont | 17-05-2012

    Tinc la sort d'estar rodejat de familia increible, però poquets, vull dir que fins i tot a dins de la familia he escollit, almenys jo. No em val que per herència m'hagi de contentar amb el que toca perquè son sang de la meva sang...com deia el meu pare tú tracta'm d'Eduard i jo d'Alex, si ens treiem la presió de pare-fill segur que anirà millor, i així va ser, perquè abans que tot som persones i això no ho canvi cap condició ni titol familiar...a part d'això, t'he llegit amb un bon somriure, m'ha agradat i és molt cert...quin fart d'aguantar tonteries que fem a vegades!! no val la pena

    Salut

  • molt bo àlex, un retrat...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2012 | Valoració: 10

    de la societat, de la condició humana: enveges, misèria, hipocresia, materialisme,... i no ens escapem gairebé ningú, per don dir que ningú en major o menor mesura.

    salutacions
    joan