Les mitges peludes de les xineses

Hi ha una frase de l’APM que m’agrada especialment. És aquella que pronuncia el doctor Manuel Torreiglesias i que assegura que “el mundo a veces da señales de haberse vuelto loco”. Després del “tampodka”, un tampó impregnat de vodka que serveix per emborratxar-se a través de la vagina; d’aquesta estranya modalitat de sexe que practiquen els japonesos i que consisteix en llepar-se les còrnies, ara arriba el burka de cames.

La idea consisteix en unes mitges peludes que intenten evitar les agressions sexuals. Suposo que això s’ampliarà d’aquí poc temps als bigotis pantojeros i a les aixelles feréstecs. M’imagino que el mecanisme mental que ha aplicat qui ha dissenyat això és el mateix que el de qui un dia va pensar en les barres de volant per a cotxes. Se suposa que un lladre robarà abans el cotxe que no té barra. Tanmateix, aquest xinés emprenedor no ha pensat en la famosa frase castellana donde hay pelo, hay alegría? En aquest món que, a vegades dóna senyals d’haver-se tornat boig, estic segur que hi ha molts paios que troben sexis aquestes cames-catifa. L’escalforeta, el seu tacte de jersei de llana o el contrast amb el rostre angelical d’una jove xinesa poden ser l’ham perfecte per a qualsevol agressor.

Ja sé que moltes persones creuen que depilar-se és una imposició social masclista i que, si les dones ho fan, també ho haurien de fer els homes. Segurament tenen raó. Però, si comencem a analitzar condicionants socials, potser el senyor Sanex hauria de pensar en demanar un concurs de creditors. Això sí, després agafarà el metro en hora punta el Jean Baptiste Greounille, protagonista de El perfum, perquè el que és jo penso donar immediatament la meva T10 a qui la vulgui.

En definitiva, diuen que els homes no podem fer dues coses a la vegada. Per aquest motiu, trobar-se un cabell en un mugró o sentir els efectes pirotècnics d’un bigoti en un petó poden ser per aquest humil blocaire unes experiències estressants. I ja no dic aquestes cames tunejades.