Carta als intel·lectuals espanyols

Us escric aquestes línies perquè m'ha sorprès el manifest que heu signat en referència a l'onada d'independentisme que s'ha desbordat a Catalunya. Certament, es trobava a faltar la vostra visió progressista. També s'us trobava a faltar quan el PP va recollir signatures en contra de l'Estatut, quan el Tribunal Constitucional va retallar aquest text que havia aprovat el poble català i el vostre amic de la cella va mirar cap a un altre costat, quan constantment s'ha amputat des de totes les institucions espanyoles l'ús del català en els diferents àmbits de la nostra vida pública, quan alguns militars han insinuat el que han insinuat, quan algun sinWertgüenza que un altre vol espanyolitzar els nostres fills, quan un eurodiputat ha demanat l'actuació de la Guàrdia Civil contra un president escollit democràticament… En fi, s'us ha trobat a faltar en aquestes i en altres situacions. Ja sé que un dels signants, Pedro Almodóvar, ha d'estar molt ocupat buscant a l'actor o a l'actriu que farà de transexual en la seva pròxima pel·lícula, però la resta podríeu haver-vos currat una mica el tema i haver defensat la democràcia també en aquests casos.

Del vostre manifest vull destacar diversos punts.

"La afirmación de que España perpetró agresiones contra Cataluña es una desgraciada manipulación del pasado, que olvida deliberadamente cómo en los conflictos y guerras civiles en los que todo el país se vio envuelto, los catalanes, al igual que el resto de los españoles, se dividieron entre los diferentes bandos".

Ara resulta que els afusellaments (entre ells el de Lluís Companys), la prohibició de qualsevol manifestació de cultura catalana i la implacable màquina de malmetre llibertats que va ser el franquisme són “desgraciades manipulacions del passat”. Els catalans es van dividir entre els diferents bàndols? Sí, es van dividir en dos bàndols: els què no es van poder anar i els què es van poder anar.

"Ni Cataluña está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de menosprecio hacia ella. Bien al contrario: Cataluña suscita afecto, admiración y reconocimiento, entre otras razones porque sin ella, sin su lengua, sin su cultura y sin su aportación solidaria, no puede entenderse la España democrática".

Catalunya no està sotmesa a espoli? I, llavors, per què un milió i mig de catalans van sortir al carrer? Per què el sí a la independència supera en 24 punts al no? Tan imbècils som que ens va bé que 16.000 milions d'euros que procedeixen de les nostres butxaques s'espanyolitzin cada any?

El comú dels espanyols no alberga sentiments de menyspreu a Catalunya? Senyors intel·lectuals: tanquin aquest llibre ple de pols al que tant afecte tenen, vegin la televisió, escoltin la ràdio, llegeixin la premsa espanyola, facin-se usuaris de les xarxes socials i, després, revisin aquesta frase.

"Cataluña suscita afecto, admiración y reconocimiento, entre otras razones porque sin ella, sin su lengua, sin su cultura y sin su aportación solidaria, no puede entenderse la España democrática".

Ho sento, però no cola. Després vindrà allò de que parleu català en la intimitat, que us agrada el pa amb tomaquet” o frases semblants a aquesta enorme aportació al pensament occidental que va fer Rajoy en el seu moment Leticia Sabater: “m'agraden els catalans perquè fan coses”. Ja ens coneixem aquest discurs. De debò, deixeu-lo. No ens estimeu tant. Ja sabem lo genials que som. Doneu-nos els vostres telèfons i ja quedarem per sopar. Però, de debò, oblideu-nos una mica.

Però el paràgraf que és per a cridar un fort “anem-nos, ja” és el següent:

"(…) si ese sentimiento de forma mayoritaria se manifestara contrario de modo irreductible y permanente al mantenimiento de las instituciones que entre todos nos dimos, la convicción democrática nos obligaría al resto de los españoles a tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa (…)·.

Molt bé, gràcies, “excelentísimos intelectuales de la ceja! Gràcies per aquest paternalisme! Sou els nostres pares putatius! Alguns, això sí, més putatius que uns altres. Sou com aquests pares que li diuen al fill: mira, ja sé que estàs equivocat, però endavant. T'has d'equivocar per tu mateix. Et donaré una solució apropiada i respectuosa. Perquè JO, JO i solament JO tinc la solució.

Sabeu una cosa? Cada vegada em recordeu més a Sandro Rey, aquest “cantamanyanes” endevinador que et diu: a tu et fa mal l'esquena, oi? No, estic perfectament. No és cert. Si no et fa mal ara, et farà mal més endavant. Però, no et preocupis. Et donaré una solució apropiada i respectuosa.

Mireu, teniu tot el dret del món a manifestar-vos. El que em preocupa és la quantitat tan impressionant de manifestos que ens esperen: el gremi d'instal·ladors de gas de Castella-la Manxa, el col·lectiu de taxistes de Madrid, l'Associació amiga dels ocells de Quintanilla de Onésimo, el sindicat de fusters d'alumini de Salamanca… Això promet ser molt divertit. Uns ens donaran consells “buenrollistes” i trauran a col·lació els seus avantpassats catalans, uns altres ens desitjaran una mort lenta i dolorosa escoltant al Bertín Osborne. Però tots, absolutament tots, el que trobaran a faltar és el 20% de PIB. I és que, entre l'autoritarisme fatxa i el paternalisme progre, hi ha una tercera via. I no és el federalisme.