El veí del 3r. 2ª vol marxar de casa

El veí del 3r 2ª vol marxar de casa. He de dir que el comprenc. És cert que vivim en una bona zona, ben comunicada i amb molts comerços. També puc afirmar que la majoria dels veïns són persones educades i agradables. Tot i així, ell ha decidit que vol canviar d’aires. Diu que paga molt de comunitat i que, tanmateix, l’ascensor només funciona un dia de cada tres, que l’escala moltes vegades està bruta i que la bestreta que es va fer per pintar el vestíbul no té ni idea d’on ha anat a parar.

El problema és que el veí del 5è 1ª està totalment en contra. Afirma, sense cap mena de rubor, que el veí del 3r 2ª no pot marxar de la comunitat quan vulgui. Al cap i a la fi, porta molts anys a la comunitat i no pot ser que un dia, per pròpia iniciativa, decideixi marxar. Diu que això és il·legal, inconstitucional, absurd i que està usurpant el dret de tots els veïns. Fins i tot ha proposat que votem tots per decidir si pot o no marxar. Té tres fills menors d’edat i, segons el veí del 5è 1ª, els hem de defensar del seu pare. A més a més no es cansa de repetir que, si se’n va, la vida del veí del 3è 2ª serà un infern. Els nens hauran de canviar de col·legi, ja no podrà comprar al forn de pa que fa aquells croissants tan bons, ja no veurà al veí del 1r. 3ª amb el que juga a cartes al bar… En definitiva, i segons el veí del 5è 1ª, que el veí del 3r 2ª marxi és quelcom que la comunitat no es pot permetre. Hem d’arreglar la façana i les derrames per fer front a la despesa serien molt més altes.

La reunió d’ahir va ser molt tensa. El veí del 5è 1ª li ha amenaçat dient que actua al marge de la llei i que no pot ser que la decisió d’un veí afecti a la resta. El cas és que jo també voldria marxar. He vist un pis a prop en el que paguen molt menys de comunitat i l’escala fa goig. I, també he de dir, que estic fins els pebrots del veí del 5è 1ª. Penso en declarar-me sobirà només per tocar-li els collons. Que ja està bé, home!