Cercador
Toca’m de nou, Sam!
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Aquell vespre l’Arlette recordà un amic d’origen senegalès, alt i fort, amb un cos escultural, que havia conegut en una visita d’eno-turisme ecològic a unes bodegues de Sant Sadurní.
En Sam treballava allà. Havien fet coneixença mig en català, mig en francès, en saber que ambdós havien estudiat a Paris. Era un penedesenc poliglota i espavilat. Parlava 8 llengües. Havia reagrupat la seva família des de Dakar i aviat homologaria el seu títol de sommelier. L’havia fet riure molt el dia que s’havien conegut.
Veient la tant estressada durant la visita d’eno-turisme, li digué, amb tota la calma i l’elegància senegaleses:
-“Arlette, ma chère, ne soit pas estressée. Nanca, nanca, que la pressa mata!”.
I ara, estant amb en Marc, en Sam li havia vingut al cap i havia somrigut recordant-ho. Li havia vingut de gust imaginar-se’l amb ells, dient li a cau d’orella “Touche moi ici...oui...comme ça...!” estirat al seu costat.
Penetrant-la i acariciant-la, amb aquells dits atzabegencs que, de ben segur, li sabrien treure suc a la seva vagina i al seu clítoris. En silenci, sense creuar un sol mot, però somrient-li, en Sam era allí imaginàriament, expressant-se a través dels seus llavis i dels seus dits.
L’Arlette l’imaginà i el descrigué exactament com a ella li agradaria que la fes seva.
Lentament.
Sense presses.
Com viuen al Senegal.
A poc a poc.
Tal i com deia la saviesa africana.
La pressa mata.
En Sam treballava allà. Havien fet coneixença mig en català, mig en francès, en saber que ambdós havien estudiat a Paris. Era un penedesenc poliglota i espavilat. Parlava 8 llengües. Havia reagrupat la seva família des de Dakar i aviat homologaria el seu títol de sommelier. L’havia fet riure molt el dia que s’havien conegut.
Veient la tant estressada durant la visita d’eno-turisme, li digué, amb tota la calma i l’elegància senegaleses:
-“Arlette, ma chère, ne soit pas estressée. Nanca, nanca, que la pressa mata!”.
I ara, estant amb en Marc, en Sam li havia vingut al cap i havia somrigut recordant-ho. Li havia vingut de gust imaginar-se’l amb ells, dient li a cau d’orella “Touche moi ici...oui...comme ça...!” estirat al seu costat.
Penetrant-la i acariciant-la, amb aquells dits atzabegencs que, de ben segur, li sabrien treure suc a la seva vagina i al seu clítoris. En silenci, sense creuar un sol mot, però somrient-li, en Sam era allí imaginàriament, expressant-se a través dels seus llavis i dels seus dits.
L’Arlette l’imaginà i el descrigué exactament com a ella li agradaria que la fes seva.
Lentament.
Sense presses.
Com viuen al Senegal.
A poc a poc.
Tal i com deia la saviesa africana.
La pressa mata.
Comentaris
-
Gràcies!!![Ofensiu]Magda Garcia | 20-03-2021
Gràcies!!!
-
Exitant [Ofensiu]MACGIN | 11-03-2021 | Valoració: 8
Molt bo !!
-
Exitant [Ofensiu]MACGIN | 11-03-2021 | Valoració: 8
Molt bo !!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-03-2021
El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.
Comissió XI Concurs ARC de microrelats
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
101271 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.