Cercador
Toca’m de nou, Sam!
Un relat de: Magda GarciaAquell vespre l’Arlette recordà un amic d’origen senegalès, alt i fort, amb un cos escultural, que havia conegut en una visita d’eno-turisme ecològic a unes bodegues de Sant Sadurní.
En Sam treballava allà. Havien fet coneixença mig en català, mig en francès, en saber que ambdós havien estudiat a Paris. Era un penedesenc poliglota i espavilat. Parlava 8 llengües. Havia reagrupat la seva família des de Dakar i aviat homologaria el seu títol de sommelier. L’havia fet riure molt el dia que s’havien conegut.
Veient la tant estressada durant la visita d’eno-turisme, li digué, amb tota la calma i l’elegància senegaleses:
-“Arlette, ma chère, ne soit pas estressée. Nanca, nanca, que la pressa mata!”.
I ara, estant amb en Marc, en Sam li havia vingut al cap i havia somrigut recordant-ho. Li havia vingut de gust imaginar-se’l amb ells, dient li a cau d’orella “Touche moi ici...oui...comme ça...!” estirat al seu costat.
Penetrant-la i acariciant-la, amb aquells dits atzabegencs que, de ben segur, li sabrien treure suc a la seva vagina i al seu clítoris. En silenci, sense creuar un sol mot, però somrient-li, en Sam era allí imaginàriament, expressant-se a través dels seus llavis i dels seus dits.
L’Arlette l’imaginà i el descrigué exactament com a ella li agradaria que la fes seva.
Lentament.
Sense presses.
Com viuen al Senegal.
A poc a poc.
Tal i com deia la saviesa africana.
La pressa mata.
En Sam treballava allà. Havien fet coneixença mig en català, mig en francès, en saber que ambdós havien estudiat a Paris. Era un penedesenc poliglota i espavilat. Parlava 8 llengües. Havia reagrupat la seva família des de Dakar i aviat homologaria el seu títol de sommelier. L’havia fet riure molt el dia que s’havien conegut.
Veient la tant estressada durant la visita d’eno-turisme, li digué, amb tota la calma i l’elegància senegaleses:
-“Arlette, ma chère, ne soit pas estressée. Nanca, nanca, que la pressa mata!”.
I ara, estant amb en Marc, en Sam li havia vingut al cap i havia somrigut recordant-ho. Li havia vingut de gust imaginar-se’l amb ells, dient li a cau d’orella “Touche moi ici...oui...comme ça...!” estirat al seu costat.
Penetrant-la i acariciant-la, amb aquells dits atzabegencs que, de ben segur, li sabrien treure suc a la seva vagina i al seu clítoris. En silenci, sense creuar un sol mot, però somrient-li, en Sam era allí imaginàriament, expressant-se a través dels seus llavis i dels seus dits.
L’Arlette l’imaginà i el descrigué exactament com a ella li agradaria que la fes seva.
Lentament.
Sense presses.
Com viuen al Senegal.
A poc a poc.
Tal i com deia la saviesa africana.
La pressa mata.
Comentaris
-
Gràcies!!![Ofensiu]Magda Garcia | 20-03-2021
Gràcies!!!
-
Exitant [Ofensiu]MACGIN | 11-03-2021 | Valoració: 8
Molt bo !!
-
Exitant [Ofensiu]MACGIN | 11-03-2021 | Valoració: 8
Molt bo !!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-03-2021
El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.
Comissió XI Concurs ARC de microrelats
l´Autor
![Foto de perfil de Magda Garcia Foto de perfil de Magda Garcia](/imatges_autors/1041880.jpg?rnd=2046808919)
152 Relats
511 Comentaris
42110 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.
També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024.
Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.
Últims relats de l'autor
- Deixant-se anar
- La descoberta de Sarral
- No sabia què fer!
- La Teia de Ca l’Eixerit i la Carme de Cal Tisoretes
- Entrevistem a l’Ermi Puig
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)
- Tres som multitud
- Un matí a West Vancouver
- Observant-la
- Basat en fets reals (II)
- Basat en fets reals
- En Blauet
- Aflorant
- Daixonses
- Incessantment