Cercador
Tinc por que no vulguis despertar
Un relat de: ambelma- Compartir:
Vull que siguis feliç,
ho desitjo amb la mateixa força
que empenta al sol cap al cel tots els dies.
De vegades vull que canviïs i no t'entenc
quan prefereixes quedar-te en la misèria material
De vegades et veig pur, llavors comprenc
i accepto el camí que t'has llaurat amb els anys
M'agrada la teva bohèmia
però me preocupa el teu futur.
Porta la vida tantes coses implícites,
en els teus ulls infinits me perdo cada matí
Camines, però no t'allunyes ni t'apropes
Camines, i les teves passes són sovint imperceptibles
Avui pateixo perquè tinc por que saltes
desfent el nostre camí
tinc por de que et deixis acaronar
amb el so de la guitarra
i t'enfonsis en profunds somnis agredolços
per sempre.
Comentaris
-
És ben humà[Ofensiu]Mercè Bellfort | 13-12-2008 | Valoració: 10
plorar i tenir por. Són sentiments que ens acompanyen en molts moments de la nostra vida i ens fa bé treure'ls i ,si podem, compartir-los. Mira, ambelma, a Relats això és possible. Per tant, tu comparteixes els meus i jo comparteixo els teus. Et sembla bé?
La teva poesia m'ha agradat molt per la teva senzillesa i sinceritat. Endavant!
Moltes gràcies pel teu comentari.
T'envio una abraçada ben tendra.
Mercè -
segurament...[Ofensiu]ambelma | 05-12-2008
has encertat.
Aquest poema té un cert temps i originalment era en castellà.
Aquest preuat consell de seguir amb la meva vida, l'agraeixo, he seguit amb la meva vida, i ara tinc molta sort amb les persones que m'envolten.
Gràcies pel comentari i aviat espero publicar fragments alegres que també vull comapartir.
gràcies Vicent.
