Teia

Un relat de: Sol_ixent
I

17 d’octubre del 1616
Avui la mare dorm amb l’Angeleta, que ha pogut deixar al seu home per venir a cuidar-la a primera hora de la tarda. El Joan em passarà a buscar pel camí ral i anirem a Molins de Rei, xano-xano. Esperem ser-hi a mitjanit. Allà ens hi espera la Diana, que com sempre ens haurà preparat un sopar deliciós i traurà aquell vi negre que reserva només per quan hi ha lluna plena. M’he abillat amb el vestit més nou, m’he empolainat i duc les botes negres, que em porten bona sort. Els cabells deixats anar, com li agraden a la Didi.

A les set en punt ja m’estic esperant, el rellotge de butxaca que em va deixar el meu pare en herència m’ho diu. Al cap de cinc minuts arriba en Joan, i ben guapo que ve amb el seu vestit de diumenge! El rebo amb un petó ben sonor als llavis.

18 d’octubre del 1616
Abans del migdia el Joan m’ha acompanyat fins al camí i he enfilat cap al mas. Ha estat una nit memorable però ara tan sols tinc ganes de treure’m la vestimenta i descansar. Des de la meva cambra encara veig llum a can Busquets, aquest vell no descansa ni en festius. Mal llamp li caigui! Sempre ficant el nas on no toca! La meva revenja ja està en marxa… mai més tornarà a molestar-me, pagarà per tot el mal que ens ha fet a mi i a la mare.


II

20 d’octubre del 1616
A primera hora del matí una veïna del mas del costat ha vist sortir esperitat de can Mallol un gos gros i negre mentre estenia la roba.

27 d’octubre del 1616
La premsa ha anunciat que s’ha trobat sense vida al patriarca de can Busquets al costat de les terres que conreaven els seus treballadors. Els metges han dit que tenia el coll ensangonat i unes marques de mossegada al costat dret. També ha anunciat que s’ha donat per desapareguda, després d’una setmana de recerca, a la Teia, la filla de la Rosa de can Mallol.

Comentaris

  • Increïble però cert...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-08-2021 | Valoració: 10


    Dius que va ser una bruixa en el segle 17, doncs com ho expliques, amb dades aproximades, és sens dubte una narració, que si va ser de veritat, vaja!, m'ha impressionat. Amb molta fantasia sens dubte.

    A Can Mallol prop de Molins de Rei. Em sona, però no he anat mai.

    Gràcies per compartir aquest relat, que segon la llegenda, va existir.

    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

  • Nota de l’autora[Ofensiu]
    Sol_ixent | 20-11-2020

    Text basat en la figura de la Teia, coneguda com a “l’última bruixa de Catalunya”. Vivia en un mas que avui es diu que està maleït —Can Mallol— situat a la carretera que va de Vallvidrera a Molins de Rei amb la seva mare invident. La llegenda diu que es convertia en gos per atacar als veïns dels masos del voltant, amb qui estava enemistada per dur una vida desimbolta i liberal. Es diu que va desaparèixer en forma d’aquest animal i així va poder escapar de ser aniquilada per la Inquisició.
    Les dates són aproximades, ja que no es coneix exactament l’època en què va viure.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

138 Relats

443 Comentaris

121904 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo."

(Mercè Rodoreda)