Teia

I

17 d’octubre del 1616
Avui la mare dorm amb l’Angeleta, que ha pogut deixar al seu home per venir a cuidar-la a primera hora de la tarda. El Joan em passarà a buscar pel camí ral i anirem a Molins de Rei, xano-xano. Esperem ser-hi a mitjanit. Allà ens hi espera la Diana, que com sempre ens haurà preparat un sopar deliciós i traurà aquell vi negre que reserva només per quan hi ha lluna plena. M’he abillat amb el vestit més nou, m’he empolainat i duc les botes negres, que em porten bona sort. Els cabells deixats anar, com li agraden a la Didi.

A les set en punt ja m’estic esperant, el rellotge de butxaca que em va deixar el meu pare en herència m’ho diu. Al cap de cinc minuts arriba en Joan, i ben guapo que ve amb el seu vestit de diumenge! El rebo amb un petó ben sonor als llavis.

18 d’octubre del 1616
Abans del migdia el Joan m’ha acompanyat fins al camí i he enfilat cap al mas. Ha estat una nit memorable però ara tan sols tinc ganes de treure’m la vestimenta i descansar. Des de la meva cambra encara veig llum a can Busquets, aquest vell no descansa ni en festius. Mal llamp li caigui! Sempre ficant el nas on no toca! La meva revenja ja està en marxa… mai més tornarà a molestar-me, pagarà per tot el mal que ens ha fet a mi i a la mare.


II

20 d’octubre del 1616
A primera hora del matí una veïna del mas del costat ha vist sortir esperitat de can Mallol un gos gros i negre mentre estenia la roba.

27 d’octubre del 1616
La premsa ha anunciat que s’ha trobat sense vida al patriarca de can Busquets al costat de les terres que conreaven els seus treballadors. Els metges han dit que tenia el coll ensangonat i unes marques de mossegada al costat dret. També ha anunciat que s’ha donat per desapareguda, després d’una setmana de recerca, a la Teia, la filla de la Rosa de can Mallol.