Tauler termodinàmic

El meu professor de química, a més d'un experimentat jugador d'escacs, és un calent mental. A la darrera prova trimestral va posar la següent pregunta d'examen: després d'una partida d'escacs, el taulell és exotèrmic (desprèn calor) o és endotèrmic (absorbeix calor)?. La qüestió no és trivial: el fregament de les peces al llarg de la partida podrien escalfar-lo, però la progressiva desaparició d'aquestes del camp de batalla alhora el refreda. La majoria dels meus companys van escriure els seus comentaris sobre la llei de Boyle (el gas es refreda quan s'expandeix i s'escalfa quan es comprimeix). A mi, no obstant, que també sóc un aficionat al joc-ciència, la pregunta em va excitar la neurona i se'm va acudir la resposta que us transcric a continuació.
En primer lloc, necessitem saber en quina mesura la massa del taulell varia al llarg de la durada d'una partida. Per això hem de saber a quin ritme entren les peces al taulell i a quin ritme en surten. Ara bé, als escacs el nombre de peces ve determinat d'entrada i, un cop començada la partida, de peces no se n'afegeixen més, més aviat en surten a mesura que es van bescanviant, sacrificant o bé, senzillament, perdent. Per tant, al llarg d'una partida no es produeix cap entrada de peces al taulell.
Quant a les peces que en surten, millor que ho facin de dos en dos i de la mateixa vàlua: peó per peó, alfil per alfil, cavall per cavall (o alfil per cavall, i viceversa), torre per torre, dama per dama i … no, rei per rei no pot ser: si surt el rei, la partida s'acaba. Conclusió: al llarg de la partida les peces poden anar sortint del taulell a excepció del rei.
Vegem ara com varia el volum del taulell al llarg de la partida: segons la llei de Boyle, perquè la temperatura i la pressió del taulell es mantinguin estables, el volum ha de contraure's en proporció a la sortida de les peces. Hi ha dues possibilitats: primera, si el taulell es contrau a una velocitat menor que la de sortida de les peces, aleshores la temperatura i la pressió del taulell disminuiran fins que el taulell es congeli; segona, si el taulell es contrau a una velocitat major que la de la sortida de les peces, la temperatura i la pressió augmentaran fins que aquest s'escalfi.
Quina de les dues possibilitats és la vertadera? Si acceptem el que em va dir la Juani, coneixedora de la meva feblesa per aquest joc, en el meu primer any de carrera ("abans m'ho muntaria amb un Rei, i negre, sobre un taulell d'escacs ben calent després d'una enèrgica partida, que em ficaria al llit amb tu") i tenint en compte que em vaig ficar al llit amb ella ahir a la nit, la segona possibilitat és la veritable. Per tant, dono per cert que, després d'una partida d'escacs, el taulell és endotèrmic i crema com una mala cosa. En acabar la partida, doncs, el taulell és ben calent i ja no en surten més peces, deixant al Rei guanyador com a testimoni principal d'una cruenta batalla, frec a frec, fruit d'una intensa i dirigida activitat mental que alguns psicòlegs atribueixen a una obsessió sexual reprimida que identifica el Rei com a símbol fàl·lic, la qual cosa explicaria perquè, ahir a la nit, la Juani no parava de cridar "Oh, Rei meu", "oh, Rei meu"…!