Tancat per vacances

Soc el veí del balcó del davant, li envio aquesta missiva perquè voldria cridar l'atenció sobre un fet que us ha passat per alt ja fa una temporada. Malgrat que us mostreu aliens a aquesta primícia, cada dijous a un quart de quatre de la tarda, des de ja fa uns mesos, gaudeixo de l'espectacle que em proporcioneu sense que ho hàgiu previst. Va ser un dijous qualsevol, encetada ja la primavera, que amb l'arribada del bon temps la finestra de l'habitació romania oberta, i jo estava assegut al balcó llegint un llibre, mig ensopit per l'hora letàrgica.

Primerament, el vaig veure a vostè, un home de mitjana edat, sense cap característica que em cridés especialment l'atenció, exceptuant el fet que el vaig trobar estès al llit totalment nu. Mirava atentament a un punt que s'escapava a la meva percepció, i que més endavant vaig saber que era l'entrada de la cambra, i des d'on una dona el provocava amb la mirada sense gosar aproximar-se més. Si no hagués reparat amb la seva presència potser m'hauria decidit a apartar la mirada, poc interessat a veure les seves carns masculines al descobert, i desitjant-li una agradable migdiada, hagués continuat amb la que ara podria dir avorrida lectura. La nova presència prometia un desenllaç més interessant i vaig decidir desviar la meva atenció a la visió que se'm presentava, i hauria d'afegir, no vaig quedar decebut.

Aquesta història podria tractar-se d'un fet anecdòtic, si no fos perquè a un quart de quatre del dijous següent, i sumant que per casualitats de la vida jo em trobava novament assegut al balcó, confesso que un xic més expectant que sorprès, vaig poder comprovar la repetició dels esdeveniments que, iniciant-se d'una manera similar la setmana anterior van fer germinar en mi la necessitat d'esguardar, amb creixent interès, si es mantenien les similituds en el desenvolupament i desenllaç de la història.

Va ser així com es va posar en marxa per a mi, amb certa complicitat no pactada, aquesta curiosa rutina que s'ha mantingut inalterable fins ara, on per raons que exposo a continuació m'he vist obligat a fer-los partícips d'aquest enforcall. Com comentava, cada dijous exactament a la mateixa hora, l'escenari ja preparat es disposava a mostrar-me una escena repetida, que lluny de ser avorrida o rutinària em mantenia completament interessat i encuriosit per les petites diferències en cadascun dels encontres.

Voldria emfatitzar, estimat veí, que no trobo la seva vida ni rutinària ni avorrida, i he pogut comprovar que aquests fets no només se succeeixen els dijous a la tarda. Els he descobert altres dies i altres hores, però la imprevisibilitat i incertesa d'aquelles trobades em creava massa maldecaps per a les meves planificacions i després d'alguns infortunats intents de programar altres dies d'observació vaig decidir prendre'ls com a "extres" regalats a l'espectador, i limitar-me únicament a la rutina setmanal que ja havíem il·lícitament acordat. Així, cada dijous jo em descobria, com qui segueix una novel·la, tractant d'endevinar els petits detalls distintius que em trobaria aquell dia a la trama.

L'escena sempre s'inicia amb la noia al llindar de la porta, escodrinyant-lo maliciosament, sense atrevir-se, d'una manera del tot estudiada, a acostar-se més. A partir d'aquí, comencen les petites discrepàncies. En aquest punt, la noia, més decorosa que vostè, conserva encara tota la roba, tot i que l'aparent innocència no triga a desaparèixer. Des de la distància s'examinen i ella decideix desprendre's d'alguna peça de roba. La major part de les vegades és la samarreta el que es treu, deixant a la vista els sostenidors brodats d'encaixos, si bé a voltes ens sorprèn deixant els seus pits lliures i visibles directament, provocant-me alguna arrítmia imprevista.

En aquestes ocasions l'entenc perfectament quan es mostra visiblement inquiet i la fa acostar amb impaciència. La meva enveja creix quan li acaricia el cos, delectant-se per l'espectacle que ofereixen els seus mugrons. Em sembla d'una gran fortalesa els dies que, mal que es veu visiblement afectat per la provocació, es limita a examinar-la en la distància, instant-la, això sí, a seguir amb la funció.

La major part de les vegades la noia vesteix amb faldilles i endevinant l'impacte que suscitarà la veig desfer-se de les calcetes cames avall. Ho fa a poc a poc, amb una parsimònia ben estudiada, que provoquen que tant vostè com jo mateix ens impacientem d'una manera molt delitosa.

Encara amb la faldilla i ara confirmat que a sota la seva pell ja gaudeix de total llibertat, es permet acostar-se. En aquests moments, sovint es permet algunes carícies, o es regalen afectuosos petonets mútuament. El veig atraure-la cap a vostè, anhelant des del meu seient poder compartir aquest contacte. Veig com la reclama, o això imagino, ja que tot i veure'ls amb total claredat, m'és impossible escoltar la conversa. Tanmateix, ella encara no cedeix als seus desitjos, amb lentitud i certa provocació travessa l'estança passant-li els dits per les cames i pels peus, alimentant amb l'espera el desig, i ajusta una mica la finestra, creient-vos d'aquesta manera aliens de mirades curioses. En aquest punt, hauria d'admetre que així va ser en un principi, però m'he fet instal·lar un sistema de miralls que em permeten veure l'estança completament, o almenys la part del llit.

Com anava dient, un cop creient-se sols, la noia es permet l'alliberament de la passió i encara amb la faldilla com a blasó, la veig encimbellada sobre el seu cos, que roman amb l'estendard implacable, i la certesa de la culminació del moviment em fa exaltar visiblement. El primer gemec no triga sentir-se, aquest so triomfant si se sent bé, així com també el seguit de brams i esgarips, provocats pels moviments i posicions que els succeeixen i que la cavallerositat m'impedeix enumerar aquí. En qualsevol cas diré que durant prop d'una hora els jocs i perversions de parella s'han convertit per a mi en prop d'una obsessió. Tinc a l'agenda l'estona reservada cada setmana i no permeto que ningú em truqui o em visiti durant aquell interval. Res em pot fer desviar la vista ni l'atenció fins que després de l'acció observo com la finestra es torna a obrir i puc distingir com els dos cossos cauen despullats i exhausts sobre uns llençols ara humits i impetuosament esvalotats.

Sé que dormiran una estona mentre jo em puc dedicar a fruir, ja sense por de ser descobert, de tot el detall de la imatge. Resseguir amb l'esguard cada centímetre de pell, percebre com la respiració agitada minva a poc a poc, provocant que els moviments dels pits disminueixen de mica en mica fins a asserenar-se del tot. És per mi un moment màgic aquest, admeto, on després de presenciar tanta vigorositat i energia em permeto gaudir del meu propi plaer, còmplice d'aquest intercanvi apassionadament íntim.

Malauradament, em veig obligat a desfer-me de l'anonimat i insisteixo a dir que no escriuria aquesta carta, estimat veí, si no fos perquè estic preocupat. Tot i saber-nos en temps d'estiueig, i havent complert el programa sempre tan escrupolosament, estem a dijous i no hi ha senyals d'activitat. Amb la incertesa de les raons de la seva absència, tinc la necessitat de preguntar-li, esperant que la seva salut i la de la seva companya estiguin en perfectes condicions, quan té previst reiniciar l'horari habitual dels espectacles.

Atentament, el veí del 3r 2a