Tal faràs, tal trobaràs.

Un relat de: Joan Colom
Viquipèdia.- Orelles de burro:
"Unes orelles d'aseorelles de burro o orelles de ruc són una mena de barret, de vegades punxegut, que pot dur un parell d'apèndixs simulant unes orelles que suposadament són les d'un ase. D'ús prohibit a la majoria d'escoles al segle xxi, es va utilitzar des de finals del segle xvii fins a mitjan segle xx, en què el seu ús podia ser imposat com a càstig escolar per part del professorat als alumnes indisciplinats o amb mal rendiment..."


En aquella classe no hi havia bullying. Vull dir que no n'hi havia entre els estudiants, perquè aquell pocavergonya de mestre ja s'encarregava de practicar-ne; s'ho passava pipa avergonyint els alumnes més entremaliats, menys llestos o, simplement, els qui l'entraven per l'ull esquerre. La manera de fer-ho no sols era cruel i antipedagògica sinó anacrònica: descartats els càstigs corporals perquè podien deixar senyals, l'especialitat d'aquell sàdic i consumat artífex de la humiliació era obligar les víctimes a dur uns barrets que ell mateix fabricava i que simulaven orelles de burro.

Com, això, no havia transcendit a la direcció del col·legi o a les famílies dels afectats, era un misteri: uns deien que era per por a les represàlies; uns altres, ja molt dolguts per haver estat humiliats davant dels companys, perquè no volien ser la riota de tot el barri. Tanmateix, sí que havia transcendit a l'últim curs, on hi havia el germà gran d'un d'aquests amb la pell més fina. I un dia es va presentar a l'aula aquest germà amb un company de curs, just a classe de mates i en el precís moment en què el profe li posava unes orelles de ruc al tercer alumne que s'havia encallat resolent a la pissarra una divisió prou llarga. Mentre un treia els tres barrets infamants del cap dels castigats, els enviava al seu seient i retenia el mestre pel braç, l'altre esborrà la pissarra, va escriure-hi un nombre de deu xifres i el comminà a calcular-ne manualment l'arrel quadrada.

Passats uns minuts, amb el docent encallat en la resolució de l'arrel quadrada, tremolós i amarat de suor, un li digué que ho deixés córrer, que es girés de cara a la classe i li va encasquetar unes orelles de ruc mentre l'altre li feia una foto amb el mòbil. I van ser prou clars: si denunciava el fet, aquella foto circularia per totes les xarxes.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCI (tema: VERGONYA / DESVERGONYIMENT) i consta de 400 paraules, cap d'elles "vergonya" ni "desvergonyiment", segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Paraules desobedients. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-04-2025 | Valoració: 10

    Bona crítica per als alumnes que són malcreients i indòmits. Que són sempre beneits del cabàs. Sempre hi ha hagut, professors, antigament que posaven aquells barrets amb orelles de burro. Molt reeixit, tota l'acció.
    Ser pocavergonya n'hi ha molts en la vida i seguiran sent.
    Bon Repte Clàssic, Joan Colom.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • La medecina[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-04-2025

    Això del sadisme a l’ensenyament és un tema que mai s’acaba. Aquest professor era un perfecte carallot, no cal dir. Avui en dia les coses son més aviat d’una altra manera; fa poc vaig llegir les queixes d’un catedràtic d’enginyeria que deia que molts dels seus alumnes de primer no sabien sumar fraccions- una cosa que s’aprenguin als vuit, nou, deu anys. Sembla que estem condemnats a passar d’un extrem a l’altre.
    Trobo una mica irreal que això de les orelles de ruc es pugui fer al temps de telèfons amb càmera i xarxes socials, si algú ho feia debia ser un cas excepcional. De totes maneres, la venjança està ben servida; és bo que cadascú tasti la seva pròpia medecina

  • càstigs[Ofensiu]
    Atlantis | 14-04-2025

    La venjança d’un germà gran al mestre sàdic que fa càstigs humiliants. Em sembla que avui dia aquests càstigs no es fan, però sí que hi ha moltes maneres d’humiliar als alumnes, menys demostrables que les orelles de burro.