Tai txi

Un relat de: copernic

Arribes mentre estem fent estiraments dels músculs de les cames. Saludes i et somric, tot i la forçada postura. Canvies les sabates per les sabatilles blanques d'esport i t'incorpores al grup. Fem els exercicis habituals i, en un moment determinat, el professor ens diu que busquem una parella. Et miro i em somrius. T'agafo d'una mà, et poso l'altra a l'esquena i executem unes passes de ball mentre riguem alhora i tota la classe xala de valent. El professor, divertit, ens diu que no és pas aquest ball el que hem de practicar. Ens hem de col.locar l'un davant de l'altre, enfrontats, amb els genolls desbloquejats i, mentre traslladem el pes del cos d'una cama a l'altre, enllaçar els canells. El joc consisteix en intentar deslliurar-se del contacte per envair l'espai de l'altre i empènyer-lo fins a desequilibrar-lo.

Em dius en beu baixa: "Tanquem els ulls. D'aquesta manera només estarem pendents del tacte..." Comencem així una dansa hipnòtica en la que els canells són l'eix del moviment de tot el braç, que lluita per desfer-se del fregadís, per arribar al muscle i, amb suavitat, pressionar i fer perdre l'equilibri. Les mans, els dits, es toquen, s'entrecreuen mentre anem i venim amb sincronia, canviant alternativament el centre de gravetat del cos, en una mena de ball rutinari en el que les parts protagonistes del cos són les que lluiten de cintura cap a munt. Després d'una estona, m'escapo de la teva defensa i t'empenyo, però et retorces en un gir impossible que posa a prova la flexibilitat de la teva cintura. T'acostes a mi, fent força sobre el meu braç esquerre, però em giro i deixo passar el teu cos que només troba el buit. Durant una estona, però, ens dediquem a dibuixar estranyes figures, arabescos, en l'espai, amb els canells, agafant-nos l'avantbraç, refregant-nos les mans palmell contra palmell. I llavors desapareix el temps, l'espai queda limitat per la flexibilitat dels nostres genolls en una dansa plena de sensualitat i sensibilitat. I no existeix ningú més que nosaltres, un sol cos, un sol cervell processant ràpidament un cúmul de sensacions provinents de la pell. De sobte, obro els ulls i et veig concentrada, gaudint, experimentant. El professor trenca el moment màgic anunciant un nou exercici.

Acaba la classe i ens desitgem bona setmana. Sortim de la sala i ens acomiadem. Veig com t'allunyes i desapareixes, engolida pels carrers de la ciutat.

Comentaris

  • M'ha agradat molt.[Ofensiu]
    Josoc | 02-06-2008

    Jo també faig Tai-xí i he fet moltes vegades aquest moviment, però mai he sentit res semblant. A partir d'ara m'hi fixaré més. Estarà bé trobar-hi motiu per escriure, si es dóna el cas!

  • Va de balls[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-05-2008 | Valoració: 10

    Hola Copèrnic!
    He triat aquest relat teu perquè és encantador, suggerent i té un ritme íntim molt especial. Les descripcions dels moviments són perfectes. El final que has escollit és d´aquells que m´agraden.
    La teva, la vostra dansa és tranquil.la, dolça.
    Res a veure amb la versió d´en Bob Fosse a "All that´s jazz".
    Perdona, però sense desmerèixer la vostra dansa, oi que el cantant-ballarí negre de "Bye, bye love..." et fa posar els pèls de punta? Coi, aquests negres, són els amos bellugant-se.
    Tot va millor, gràcies.
    I gràcies també per comentar-me.
    Molta sort a Lloret. Ara us tocarà ballar a vosaltres.
    Un consell: trepitgeu fort, marqueu el ritme i tot anirà de...(rima amb la de sota, je,je)
    Petons.
    Mercè

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...