T-10 M

Hi ha notícies que conviden a sucar-hi pa, que provoquen per si soles la sàtira, la ironia i el sarcasme. Els anuncis publicitaris col·locats en autobusos públics de vàries ciutats europees per associacions d'ateus són d'aquells que t'escriuen l'article sols. "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida" és el missatge que no ha estat capaç de provocar ni una minúscula tempesta en un vas d'aigua. Ni tan sols Rouco Varela ha amenaçat amb el foc etern als responsables de la gosadia. I és que la ingenuïtat dels ateus que han pagat l'anunci és entendridora. Pensar que a la gent li preocupa l'existència de Déu és un acte de fe tan cega com la del que n'està segur del tot.

Per altra banda, pocs raonaments podríem trobar tan mal argumentats com aquest. Primer perquè pressuposa, com ja he dit, que aquest assumpte, tot i la seva transcendència, és de vital importància per a les persones quan la societat occidental no sembla pas massa capficada en afers espirituals. Segona: Sembla un anunci dirigit als agnòstics, als quals deu veure molt obsessionats pel tema, sense tenir en compte que la falta d'elements de judici no comporta sempre una inquietud manifesta. Tercera: Deixa entreveure que els creients no gaudeixen de la vida, idea molt agosarada per que la creença en un déu i en una altra vida no significa que no puguis delectar-te en aquesta, a menys que la teva religió et demani explícitament que renunciïs als plaers terrenals a compte dels eterns que vindran després. I quarta: Si ets ateu la paraula "probablement" sobra. S'afirma la no existència i punt. Com es pot veure, no es pot demanar més pobresa argumental a una frase d'una sola línia.

Jo, francament, veig als usuaris dels transports públics més preocupats per coses més immediates. Com ara la crisi, o més concretament com els afectarà la crisi a ells: Pèrdua del lloc de treball, trasllats, disminució d'ingressos... Qui es preocupa pel més enllà quan més cap aquí tens problemes d'aquest calibre? La campanya dels ateus evoca en mi el període d'efervescència política que es va viure abans de les primeres eleccions democràtiques. Hi havia una il·lusió col·lectiva que feia albirar un esplèndid futur. En aquesta eclosió de llibertat, els anarquistes també sortien al carrer. Llavors el seu emblema era: "Ni Déu, ni pàtria, ni rei". De les tres negacions, després de més de trenta anys de democràcia, només persisteix la primera. Usada en sentit figurat, indica que en algun lloc no hi ha ningú.