SUPERACIÓ PERSONAL (ARC a la ràdio - la gola)

L’Aleix travessava la crisi de l’adolescent a qui el mirall tornava un reflex que no s’adeia ni de bon tros amb els paràmetres estètics actuals. Aquella imatge el deixava esverat d’espant i l’embolcallava d’un polsim de menyspreu. Tot just aquell degoteig d’autoodi pogués escanyar-lo, decidí que aquella eruga únicamente tindria com a destí esdevenir la més bella de les papallones. Un sacrifici de durs peatges però de dolços fruits saborosos, com el de satisfer la fam púber de la carn. Per ço, havia d’engegar una lluita rebel contra el seu metabolisme perquè nadar contra corrent era encara més penós que nadar contra natura.
Pensat i fet. L’Aleix encetà aquella data un règim sever que el conduïria a l’anhelada obesitat mòrbida, l’ideal de bellesa del moment. Renunciant a l’esport i abandonant-se a la gola més desenfrenada, reisqué en el seu propósito fins convertir-se en un Adonis contemporani.

Tanmateix, els esforços titànics per trencar la bàscula li exigirien esforços sostinguts de per vida. Íntimament, envejava l’època dels seus avis quan ser anorèxic era el canon de perfecció. L’arribada d’una troika de estilistes, en sòlida connivència amb un omnipresent emporio de menjar ràpid, decretaria que la bellesa es mediria per la quantitat de teixit adipós. I tots els ovellots tornaren a assumir el nou precepte del totalitarisme.