Cercador

Llista categories

Sou I Sereu

Un relat de: ITACA

Camino decidia a conèixer
Gent que no visqui d'excuses
Qui sap si aquell noi de la borera
Es un cantautor desconegut
Que dintre d'uns anys
És farà tan gran com en Serrat
Qui sap si aquesta nena del cotxet
Serà la dona
Que trobarà la solució per el càncer.
Potser cap dels
Que sou passejant per el carrer
En un futur pròxim
Complireu les meves idees pensades
No sereu revolucionaris, ni grans poetes
Només se que os dedico aquest poema
Per haver sigut la meva font d'inspiració
Que m'ha fet somriure una vegada més

Comentaris

Afegir comentari

Eii! Jo si que seré algú que compleixi els teus somnis!!![Ofensiu]
L'escriptor mediocre | 27-08-2005 | Valoració: 10
O almenys això és el jo també desitjo fer en aquest efímera vida. És molt considerat que et fixis en la resta... però dedica més temps a fixar-te en tu que en la resta, que jo tambè et vull veure ben amunt a tu!
Una abraçada!
No t'aturis

Juseph
Sou i sereu.. [Ofensiu]
Sareta_16 | 29-05-2005 | Valoració: 10
Es un poema sencill pero molt original.. ^^ el vers curt i simple, nose te algo q mencanta.. com valores una persona desde el seu principi sense haver de ser famosa... ;) q es el q compte no? la teva font dinspiracio.. es infinita! El teu somriure no te preuu... veuret felis..^^ sacosta el dia.. tititi...
ehms son les 7.15... e tat la nit en vela am el meu ninu.. q macu!:) ainSsS... marxo a subar! Mua!ttm!

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >